Gimnàstica emocional. Autoconeixement i percussió corporal

Sentir corporalment el ritme, deixar-nos endur per l’emoció i expressar-la en forma de moviment és una pràctica que ens connecta a nosaltres mateixos.

Entenc la percussió corporal com l’acoblament perfecte entre el ritme i la dansa.
Una dansa no entesa com a forma, sinó com aquell espai per afinar l’escolta corporal, la receptivitat i la consciència de com sento, visc i moc el meu cos.

L’experiència que ens aporta aquesta pràctica ens permet un reconeixement emocional, corporal i un estat d’obertura i permeabilitat.

“El moviment per poder ser experimentat ha de ser trobat en el cos, no pot posar-se des de fora com un vestit. Existeix en cadascun allò que ens ha mogut des de l’origen, això mateix que ens pot alliberar “
Mary White House

Penso que si ens permetem i também eduquem afavorint aquests espais d’escolta i experimentació corporal, podem contribuir en el desenvolupament de persones més conscients i més madures emocionalment.

Fem fitness?!

 

 

Lu Arroyo.

Educadora, musicoterapeuta, trainer en PNL. Percussionista corporal.

Resiliència emocions i percussió corporal. Part II

Resiliència?

La capacitat de donar una mirada positiva a les situacions incòmodes o difícils. La capacitat de donar un enfoc creatiu, de trobar un nou camí que em motivi i m’ajudi a comprendre i viure-ho amb valentia, passant a l’acció amb perseverança i donant un sentit positiu a l’experiència.

Com fem per donar resposta a situacions difícils amb coratge i creativitat d’una manera positiva?

Com a pedagogs o com a guies dels nostres fills, m’adono que quan treballem a través de les emocions per treballar els continguts estem educant també en la resiliència.

Educar i educar-nos per ser més resilients pot ser una èina importantíssima en les nostres vides per afrontar qualsevol situació.

 

No és nou el concepte. Quan aprenen alguna cosa que ens emociona, ens queda gravat a l’experiència per sempre més. Sigui quina sigui la matèria. Sigui quina sigui la circumstància que vivim. Si l’experiència és bona i l’emoció agradable generarem nous recursos aplicables a moltes altres àrees personals o professionals. Si l’experiència i l’emoció és negativa hi ha qui no es permet viure una situació similar….Ressona? Una dificultat mal enfocada en l’àmbit personal, professional, a l’escola, amb els pares, amb la parella… pot fer que creiem coses com “sóc mal estudiant, no cal que estudiï”, “em tanco a estimar a una altra persona…”, “jo no puc fer una altra cosa que el que estic fent ara..:”

 

A vegades és qüestió de consciència perquè crec que moltes persones ens agafem a creences errònies perquè en determinat moment no vam tenir prou recursos per ser resilients i canviar la perspectiva de la situació i vam tenir una experiència negativa o dolorosa.

La dificultat psicomotriu que implica la percussió corporal l’encamino per prendre consciència de “com” em situo corporal i cognitivament  davant una dificultat, com n’aprenc i com visc la perseverança i la motivació com a part del procés.

M’agrada jugar la incomoditat des del joc, per prendre consciència i anar a buscar el recurs que necessitem per integrar el concepte.

Juguem?

Et proposo un joc, un repte,  que implica concentració, memòria, psicomotricitat, sentit del ritme….i estructura.

 

Observa’t

  1. Amb quina actitud corporal començo?
    1. Estic en actitud “d’alerta” de “què passarà?” amb certa tensió muscular? Respiro superficialment?
    2. Mantinc una actitud corporal relaxada davant el “repte”? Respiro tranquil/a i em predisposo a gaudir des d’un cos “tou” i distès?
  2. Quan em trobo amb una dificultat i no em surt a la primera….
    1. M’enfado?No accepto que no em surti a la primera? Em tenso? Em col·lapso, m’aturo? Em queixo?
    2. Em dic “Sóm-hi…Un altre cop!” M’encoratjo? Entenc i accepto que les coses no surten a la primera? Busco solucions i faig el que em toca fer?
    3. Tinc la mateixa actitut davant l’aprenentatge quan estic  sol/a o  quan  estic en grup?
  3. Vull aprender-ho tot de cop? o m’estructuro i em plantejo un camí… una manera d’aprendre el pas a pas?

 

 

Ens animo a seguir observant-nos.

Ens animo a transmutar la mirada,  a trobar les possibles solucions,

Ens animo a ser més conscients de quines ulleres ens posem davant les situacions que ens impliquen certa dificultat.

Ens animo a jugar a ser més resilients per, en definitiva, afrontar el present amb una actitud positiva, que és fantàstic!

 

Lu Arroyo

Educadora, musicoterapeuta, artista de Mayumana o el Cirque du Soleil. Màster en Nutrició i salut i gestió i producció d’esdeveniments

Habilitats tempos i autoconcepte

Creixem segons el que anem vivint i les experiències positives, neutres o negatives que tenim. Tots tenim  habilitats i un gran potencial.

Com a pedagoga em  plantejo la necessitat de jugar amb els continguts de moltes maneres diferents i em fa pensar  la predisposició que tenim tant els adults com els joves alhora de voler aprendre .

El joc vol temps i el tempo d’aprenentatge és diferent en tothom.Lu Arroyo Percussió Corporal

El que vull dir és que a vegades necessitem més temps que la resta del grup per madurar conceptes i viure l’experiència d’una manera rica.

Penso que a vegades hi ha  vivències que  poden generar frustració i tenir un efecte directa en el nostre autoconcepte, l’autoestima i fins i tot en l’actitud futura d’obertura o tancament alhora de voler aprendre.

Quan som petits no en som conscients de tot això…. però de grans sí i  podem donar-nos la oportunitat de viure l’aprenentatge des del joc.

Siguem valentes, juguem-nos una mica més…

Lu Arroyo Percussió Corporal _

I com a professors o pedagogs conscients, tota una feina i repte apassionant!

Bona tardor!

 

 

 

 

Lu Arroyo

Educadora, musicoterapèuta, trainer P.N.L i activista del moviment i la percussió corporal

Cap, cos i ànima | Comprensió, integració del ritme i expressió.

 

La comprensió del ritme és dins el cap.

La integració del ritme és des del cos.

L’expressió ve de d’algun lloc de l’ànima

 

L’enfoc des del que treballo la percussió corporal  pretén integrar cap-cos i ànima en cada classe.Percussió corporal equilibrio mente corazón

La comprensió seqüencial del ritme requereix de la estructura i la concentració, però sovint (segurament per cultura) la comprensió de conceptes porta als cossos a “aturar-se”, a respirar més superficialment i a endurir alguna part del cos.

 

Quan vivim el ritme des del feeling , integrem.

Quan el cos batega i es deixa sentir el ritme la comprensió hi és implícita sense la necessitat d’utilitzar la raó.

I des d’aquest lloc expressem sense que el cap predomini.

 

Com a pedagoga em repta trobar l’equilibri i que treballin cap, cos i ànima per igual. Trobant l’equilibri en la vivència.  Llarg camí per explorar i  obrir-nos a una nova manera d’entendre l’educació i l’aprenentatge.

Seguim bategant!

“Per sobre de tot és necessari cuidar l’ànima si volem que el cap i la resta del cos funcionin correctament. Plató”

Lu Arroyo Moreno

Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrició i Salut.

Exigència, resiliència i percussió corporal

 

La resiliència, és la meravellosa capacitat de transmutar una experiència negativa en una de positiva I que ens permet integrar l’aprenentatge per convertir-lo en evolució.

I és que podem treballar la resiliència posant consciència en la manera que aprenem.

Fa temps que utilitzant les bases de la programació neurolingüística en les sessions de percussió corporal posem en pràctica aquest concepte.

Com aprenc? Des de quin lloc visc l’error? I com puc transmutar la tensió (o stress) que em genera l’error per gaudir el procés?

Quan s’inicia un aprenentatge, el més habitual és que es cometin errors i forma part del procés d’aprenentatge.

L’error genera una reacció física que sol manifestar-se en forma de tensió muscular, emocional I mental. Sovint ens genera petits moments d’estress.

resiliència percussió corporal

Per treballar aspectes com la coordinació, la lateralitat i tot el treball psicomotriu que es desenvolupa amb la percussió corporal, és important que el triangle Cos-Ment i Emoció es mantingui amb una actitud oberta, receptiva i distesa.

 

Partint d’aquesta base I de la necessitat d’aprendre des del plaer, avancem des del joc, des d’un mètode per mimar i posar consciència i mirada en els nostres pensaments i també en el fet d’habitar un cos respirat, distès i despert.

Els resultats de treballar des d’aquest lloc augmenta qualitativament la integració dels continguts. En cada classe l’experiència ens corrobora que treballant amb consciència i des d’un cos relaxat, obert a nivell articular (sense tensió), els conceptes que la ment comprèn s’assimilen s’integren més ràpidament i des del plaer.

Apassionant…. Seguim!

Lu Arroyo Moreno

Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrició i Salut.

Estimulació d’hemisferis i percussió corporal

El nostre cervell està dividit en dos hemisferis . L’hemisferi esquerre (en el que hi ha les funcions racionals) i controla la part dreta del cos, i l’hemisferi dret (on hi ha les funcions més creatives) i controla la part esquerra del cos.

Ser esquerrà o dretà depèn del procés de lateralització.

LATERALITAT I APRENENTATGE

Cada hemisferi té especialitzacions diferents:Estimulació d’hemisferis i percussió corporal

H. ESQUERRE H.DRET
Lògica Música
Matemàtiques Art
Ciències Creativitat
Llenguatge Imaginació
Escriptura Expressió d’emocions

Entenem que una persona és dretana quan utilitza la mà o el peu dret de manera més dominant.

En quant a la lateralitat dir que no només hi ha dominància de les dues extremitats, sinó també d’ull i d’oïda. El més habitual és que les persones tinguem una lateralitat homogènia, o sigui que tinguem dominància al mateix costat amb la mà, el peu, l’oïda i la vista. Però també pot passar que no es construeixi correctament la lateralitat i que el la persona utilitzi l’ull dret per llegir i l’oïda esquerre per escoltar, per exemple.

Això s’anomena lateralitat creuada i pot provocar problemes d’aprenentatge i disminuir les capacitats tant per la lectura com per l’escriptura.

Amb la percussió corporal treballem de manera que estimulem els dos hemisferis; el racional i el creatiu i constantment es treballen les dues extremitats (esquerra-dreta), fet que ho fa un potent exercici per la integració de la lateralitat.

Les funcions de la lateralitat, però van més enllà que el control dreta-esquerra. Ja que és important per Dirigir l’activitat interhemisfèrica.

Segons Ferré et al (2004) les funcions de la lateralitat són

 

  • Control del llenguatge
  • Control de la part cognitiva
  • Referència en la integració del cos-espai-temps
  • Organització de la direccionalitat
  • Organització de l’ordre, la seqüenciació i la descodificació de codis

Una diferència que a nivell d’aprenentatge és interessant observer és la manera com processen la informació els nostres hemisferis cerebrals. A nivell d’habilitats d’aprenentatge, Kolb (1984) va identificar dues dimensions principals de l’aprenentatge: la percepció i el processament.

En el mètode que plantejo proposo exercicis per estimular ambdós hemisferis treballant a través del ritme i del moviment i fent-nos conscients de les estratègies d’aprenentatge que utilitzem per realitzar canvis i trobar nous camins per integrar aprenentatges i també per transmetre’ls.

Kolb ens diu que l’aprenentatge és el resultat de la forma com les persones perceben i després processen el que han percebut. En aquesta taula veiem com els dos hemisferis processen de forma diferent la informació.

El més complicat sovint és fer-nos-en conscients i tenir eines per identificar com processem aquesta informació I com fer-ho de manera diferent.

H. ESQUERRE (lògic) H.DRET (holístic)
Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i no té problemes per comprendre conceptes abstractes Visualitza imatges d’objectes concrets però no símbols abstractes com lletres i nombres
Verbalitza les seves idees Pensa en imatges, sons, sensacions però no verbalitza aquests pensaments
Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els detalls, fets i regles Aprèn del tota les parts. Per entendre les parts necessita partir de la imatge global
Analitza la informació pas a pas. Vol entendre els components un a un No analitza la informació, la sintetitza
Li agraden les coses ben organitzades i no es perd pels detalls No li preocupen les parts en si mateixes, sinó com encaixen i com es relacionen
Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc estructurades Aprèn més bé amb activitats obertes i poc estructurades
Li preocupa el resultat final, li agrada comprovar els exercicis i li sembla important no equivocar-se en els detalls Li preocupa més el procés que no pas el resultat final. No li agrada comprovar els exercicis i assoleix el resultat final per intuïció
Llegeix el llibre abans d’anar a veure una pel·lícula Necessita les imatges per aprendre. Mira la pel·lícula abans de llegir el llibre

La interrelació de l’hemisferi dominant amb el subdominant permet activitats científiques i creadores. Aquesta idea és important perquè apunta que la idea de que cada hemisferi vagi per separat empobreix les seves funcions.

La percussió corporal conté l’element ludic; jugar amb el moviment i la música ens permet treballar de manera simultània amb els dos hemisferis. Potenciant un bon desenvolupament de la lateralitat sense limit d’edat.

Seguim…!

 

El estudio no se mide por el número de páginas leídas en una noche, ni por la cantidad de libros leídos en un semestre. Estudiar no es un acto de consumir ideas, sino de crearlas y recrearlas. Paulo Freire

Lu Arroyo Moreno

Percussionita corporal, educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, Formada en “Parto y Movimiento®”. 

 

FERRÉ, J. CASAPRIMA, V. CATALÁN, J. MOMBIELA, J.V. (2004).  El desarrollo de la lateralidad infantil. Niño diestro – niño zurdo. Instituto Médico del Desarrollo Infantil. Ed. Lebón. Barcelona.

KOLB, David (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. Englewood Cliffs, NJ. Prentice-Hall.

Curiositat, desperta’ns!

Què et mou la curiositat? A tu…?

Que se’ns despertin les ganes de voler aprendre és el millor que ens pot passar com a alumnes i com a docents.

La llei del mínim esforç i a reproduir estructures apreses és tant present que fa por, però s’explica.

einstein-lengua

“Es un milagro que la curiosidad sobreviva a la educación reglada”.                            Albert Einstein (1879-1955)

Des de l’escola (almenys els nascuts als 80) ens van ensenyar a repetir el que apreníem, a opinar i a equivocar-nos poc i ser tant poc creatius, que fins i tot a les classes de música, plàstica i treballs manuals ens deien què i com havíem de fer! jajaja

Què volem els professors d’avui?…i què volem els alumnes? Per mi, que es mogui la curiositat per voler-ne més…

¿Quin va ser el professor/a que més et va agradar? ¿Què en recordes d’ell/a?

La majoria no recordarem què vam aprendre exactament, però si recordem la seva manera de tractar-nos, de viure les coses i de transmetre-les. M’equivoco?!

Aquella manera de ser i viure les coses ens va fer agradar l’assignatura i interessar-nos-hi, oi?

Quan aprenem, siguem alumnes o professors, ens agrada trobar-nos amb gent apassionada amb el que fa. Òbviament no n’hi ha prou amb passió. També cal bagatge i tenir un coneixement més o menys profund del tema. No s’hi val tot.

Si bé penso que, la repetició és una forma d’entrenament i perfeccionament necessari per integrar i millorar un aprenentatge, el que realment ens empeny a tenir ganes de més i ser tossudament constants és quan se’ns desperta la curiositat.

A la llarga, crec que no serveix de res l’estructura, la repetició, la disciplina i el potencial que tots tenim si no hi ha curiositat.

curiositat-percussio-corporal

La curiositat

La curiositat genera creativitat. La curiositat és el combustible que mou qualsevol aprenentatge!

Crec i treballo perquè a cada classe s’obri una porta per trobar relacions entre conceptes i que puguin ser nous recursos aplicables a contextos ja coneguts.

Què et mou les ganes d’apropar-te a alguna cosa? Les ganes d’aprendre o fer què? T’ho has plantejat?

T’has equivocat!

Equivocar-nos està molt mal vist , fins I tot quan estem aprenent, (jaja) fa riure oi? Seria com si un nen petit que aprèn a caminar no pugues caure.

La pressió física, emocional i mental que per dinàmica molts ens posem per fer bé les coses a la primera és totalment contraproduent per APRENDRE I per sentir curiositat i MOTIVACIÓ!

Com aprens? T’ho has plantejat? Gaudeixes o et pressiones? I…en conseqüència… Com transmetem les coses?

Amb la percussió corporal treballo per generar constantment connexions entre cap i cos, mantenir la nostra curiositat activa, que se’ns generin preguntes, que tinguem recursos per crear, per reconèixer-nos i mirar una mica més enllà.

En el mètode i les sessions de percussió corporal el meu objectiu és crear experiències que ens afectin per dins i que ens facin voler més o no quedar-nos indiferents.

Crec en l’aprenentatge dinàmic. El treball des d’un cos relaxat, que gaudeix i ens genera oxitocina. El cap no integra, si el cos no sent i entén.

Us convido a deixar-nos viure l’aprenentatge d’allò que ens agrada. A facilitar-nos contextos on experimentar, on tenir sensacions i connectar amb la curiositat i les sensacions que ens aporta. Ens calen espais d’assaig-error on ens deixem viure l’error com a part de l’aprenentatge, sense prejudici i en grup. És fantàstic i motivador.

Juguem?

 

 Lu Arroyo Moreno
Percussionita corporal, educadora social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, especialización en gestión y producción de eventos.

 

La voz interior y el aprendizaze… | Percusión corporal

La voz interior.

 

De entrada puede parecer un concepto muy espiritual y la verdad es que hay una relación directa, pues está relacionado con la conciencia.

Cuando hablo de voz interior o “auditivo interno” me refiero a lo que nos decimos por dentro, que nadie oye. Es decir, los diálogos que tenemos con nosotros mismos. Por ejemplo; a veces escuchamos a alguien y al mismo tiempo pensamos en algo. O cuando nos  decidimos por dentro: “podriamos hacer esto o aquello” creamos nuestros propios diálogos.percussio corporal veu interior

Constantemente, todo el día tenemos tendencia a manejar nuestro “auditivo interno”, preguntarnos cosas, ocuparnos en decisiones, proyecciones futuras o recuerdos pasados.

A veces puede que juzguemos al otro o a uno mismo. Miramos … y pensamos algo. Escuchamos (o yo llamaría ‘sentimos’) … y pensamos algo. Tenemos una sensación … y pensamos algo. Este pensar por dentro es el auditivo interno: la voz interior.

A menudo es una pérdida total de energía!

En lugar nos podemos ocupar de escuchar fuera, respirar y mirar el presente tal como es – sin filtros-.

Y bien, el entrenamiento de esta conciencia creo que radica en poner un poco más de observación e intencionalidad.

Para mí, el aprendizaje sea en el campo que sea; profesional, personal, espiritual, lúdico etc. Siempre tiene un componente de autoconocimiento. Lógicamente cada persona extrae su lectura y crea sus relaciones y conexiones.

 

En la percusión corporal, es imprescindible hacernos conscientes del auditivo interno.

Las personas tenemos la suerte de poder discernir entre los filtros que utilizamos. Podemos seleccionar donde ponemos la atención. Puedo estar viendo la tele, pero no escucharla y sentirla de fondo. Puedo estar hablando con alguien y pensar en otra cosa. Puedo estar escuchando música y no ver lo que pasa por mi frente … o mirar lo que tengo delante y no ver lo que pasa.

Cuando se trata de interiorizar patrones rítmicos y que el cuerpo responda a la coordinación, debemos ser selectivos en los filtros que utilizamos.

El auditivo interno aquí tiene un papel fundamental. En la mayor parte de los casos hay que “hacerle callar”.  Silencio interior. Basico. Silencio.

 

Un auditivo interno activo crea interferencia cuando el input que estamos recibiendo es de auditivo externo. Es decir, cuando necesitamos estar totalmente atentos a lo que suena fuera, si a la vez escuchamos lo que “suena dentro”, hay un ruido de fondo constante, que interfiere. Aún así el auditivo interno puede ser de gran ayuda también!

Todo depende de cómo lo uso! Si cada vez que me equivoco mi auditivo interno me “regaña”, se enfada o se frustra, el aprendizaje será mucho más lento.

En cambio si mi auditivo interno tiene una predisposición positiva. Si la acompaño y le doy palabras motivadoras; me automotivo, me doy refuerzos positivos, me digo palabras amables … Entonces, el aprendizaje es rápido, divertido y eficaz!

En el método de percusión corporal que desarrollo la conciencia, el reconocimiento y el autoconocimiento de nuestro auditivo interno es uno de los aspectos más relevantes.

Quizás de entrada es un lenguaje nuevo, pero con la práctica, la observación y la intención necesarias los resultados son fantásticos.

El entrenamiento para ser conscientes de nuestra voz interior es un campo de aplicación con infinitas formas.

Gracias por compartir y escuchar,

 Lu Arroyo Moreno
Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, especialización en gestión y producción de eventos.

La veu interior i l’aprenentatge…| Percussió Corporal

La veu interior.

 

D’entrada pot semblar un concepte molt espiritual i hi té una relació directa, ja que està relacionat amb la consciència.

Quan parlo de veu interior o “auditiu intern” em percussio corporal veu interiorrefereixo a allò que ens diem per dins, que ningú sent. És a dir, els diàlegs que tenim amb nosaltres mateixos. A vegades quan escoltem a algú i alhora pensem alguna cosa, quan decidim fer “això” o “allò”…

Constantment, tot el dia tenim tendència a fer anar el nostre “auditiu intern”, preguntar-nos coses, ocupar-nos en decisions, projeccions futures, records passats.

A vegades potser jutgem a l’altre o a un mateix. Mirem… i en pensem alguna cosa. Escoltem ( o jo en diria ‘hi sentim’ )…i en pensem alguna cosa. Tenim una sensació…i en pensem alguna cosa. Aquest pensar per dins és l’auditiu intern: la veu interior.

Sovint és una pèrdua total d’energia!

Ocupem-nos  escoltant a fora, respirant i mirant el present tal i com és. – sense filtres- . 

L’entrenament d’aquesta consciència crec que rau en posar-hi un xic més d’observació i intencionalitat.

 

Per mi, l’aprenentatge sigui en el camp que sigui; professional, personal, espiritual, lúdic….sempre té un component d’autoconeixement. Lògicament cada persona n’extreu la seva lectura, les seves relacions i connexions.

 

En la percussió corporal, és imprescindible fer-nos conscients de l’auditiu intern. Les persones tenim la sort de poder discernir entre els filtres que utilitzem.

És a dir, podem seleccionar on posem l’atenció. Puc estar mirant la tele, però no escoltar-la i sentir-la de fons.Puc estar parlant amb algú i pensar en una altra cosa. Puc estar escoltant música i no veure el que passa pel meu davant…o mirar el que tinc davant i no veure el que passa.

Quan es tracta d’interioritzar patrons rítmics i que el cos respongui a la coordinació, cal que siguem selectius en els filtres que utilitzem.

L’auditiu intern aquí hi té un paper fonamental. En la major part dels cassos cal “fer-lo callar”. Silenci interior….Bàsic. Silenci.

 

Un auditiu intern actiu crea interferència quan l’imput que estem rebent és d’auditiu extern. És a dir, quan ens cal estar totalment atents al que sona a fora, si alhora escoltem el que “sona a dins”, hi ha un soroll de fons constant, que interfereix. Tot i així l’auditiu intern pot ser de gran ajuda també!

Tot depèn de com l’utilitzo!

Si cada vegada que m’equivoco el meu auditiu intern em “renya” o s’enfada o es frustra, l’aprenentatge serà molt més lent.

En canvi si el meu auditiu intern té una predisposició positiva. Si l’acompanyo i li dono paraules motivadores; m’automotivo, em dono reforços positius, em dic paraules amables…  Llavors, l’aprenentatge és ràpid, divertit i eficaç!

 

En el mètode de percussió corporal que desenvolupo la consciència, el reconeixement i l’autoconeixement del nostre auditiu intern és un dels aspectes més rellevants.

Potser d’entrada és un llenguatge nou, però amb pràctica i l’observació i la intenció els resultats són fantàstics.

L’entrenament per ser conscients de la nostra veu interior és un camp aplicable infinites formes.

Gràcies per compartir i escoltar,

 Lu Arroyo Moreno
Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, màster en Nutrició i Salut, especialització en gestió i producció d’esdeveniments.