Estimulació d’hemisferis i percussió corporal

El nostre cervell està dividit en dos hemisferis . L’hemisferi esquerre (en el que hi ha les funcions racionals) i controla la part dreta del cos, i l’hemisferi dret (on hi ha les funcions més creatives) i controla la part esquerra del cos.

Ser esquerrà o dretà depèn del procés de lateralització.

LATERALITAT I APRENENTATGE

Cada hemisferi té especialitzacions diferents:Estimulació d’hemisferis i percussió corporal

H. ESQUERRE H.DRET
Lògica Música
Matemàtiques Art
Ciències Creativitat
Llenguatge Imaginació
Escriptura Expressió d’emocions

Entenem que una persona és dretana quan utilitza la mà o el peu dret de manera més dominant.

En quant a la lateralitat dir que no només hi ha dominància de les dues extremitats, sinó també d’ull i d’oïda. El més habitual és que les persones tinguem una lateralitat homogènia, o sigui que tinguem dominància al mateix costat amb la mà, el peu, l’oïda i la vista. Però també pot passar que no es construeixi correctament la lateralitat i que el la persona utilitzi l’ull dret per llegir i l’oïda esquerre per escoltar, per exemple.

Això s’anomena lateralitat creuada i pot provocar problemes d’aprenentatge i disminuir les capacitats tant per la lectura com per l’escriptura.

Amb la percussió corporal treballem de manera que estimulem els dos hemisferis; el racional i el creatiu i constantment es treballen les dues extremitats (esquerra-dreta), fet que ho fa un potent exercici per la integració de la lateralitat.

Les funcions de la lateralitat, però van més enllà que el control dreta-esquerra. Ja que és important per Dirigir l’activitat interhemisfèrica.

Segons Ferré et al (2004) les funcions de la lateralitat són

 

  • Control del llenguatge
  • Control de la part cognitiva
  • Referència en la integració del cos-espai-temps
  • Organització de la direccionalitat
  • Organització de l’ordre, la seqüenciació i la descodificació de codis

Una diferència que a nivell d’aprenentatge és interessant observer és la manera com processen la informació els nostres hemisferis cerebrals. A nivell d’habilitats d’aprenentatge, Kolb (1984) va identificar dues dimensions principals de l’aprenentatge: la percepció i el processament.

En el mètode que plantejo proposo exercicis per estimular ambdós hemisferis treballant a través del ritme i del moviment i fent-nos conscients de les estratègies d’aprenentatge que utilitzem per realitzar canvis i trobar nous camins per integrar aprenentatges i també per transmetre’ls.

Kolb ens diu que l’aprenentatge és el resultat de la forma com les persones perceben i després processen el que han percebut. En aquesta taula veiem com els dos hemisferis processen de forma diferent la informació.

El més complicat sovint és fer-nos-en conscients i tenir eines per identificar com processem aquesta informació I com fer-ho de manera diferent.

H. ESQUERRE (lògic) H.DRET (holístic)
Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i no té problemes per comprendre conceptes abstractes Visualitza imatges d’objectes concrets però no símbols abstractes com lletres i nombres
Verbalitza les seves idees Pensa en imatges, sons, sensacions però no verbalitza aquests pensaments
Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els detalls, fets i regles Aprèn del tota les parts. Per entendre les parts necessita partir de la imatge global
Analitza la informació pas a pas. Vol entendre els components un a un No analitza la informació, la sintetitza
Li agraden les coses ben organitzades i no es perd pels detalls No li preocupen les parts en si mateixes, sinó com encaixen i com es relacionen
Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc estructurades Aprèn més bé amb activitats obertes i poc estructurades
Li preocupa el resultat final, li agrada comprovar els exercicis i li sembla important no equivocar-se en els detalls Li preocupa més el procés que no pas el resultat final. No li agrada comprovar els exercicis i assoleix el resultat final per intuïció
Llegeix el llibre abans d’anar a veure una pel·lícula Necessita les imatges per aprendre. Mira la pel·lícula abans de llegir el llibre

La interrelació de l’hemisferi dominant amb el subdominant permet activitats científiques i creadores. Aquesta idea és important perquè apunta que la idea de que cada hemisferi vagi per separat empobreix les seves funcions.

La percussió corporal conté l’element ludic; jugar amb el moviment i la música ens permet treballar de manera simultània amb els dos hemisferis. Potenciant un bon desenvolupament de la lateralitat sense limit d’edat.

Seguim…!

 

El estudio no se mide por el número de páginas leídas en una noche, ni por la cantidad de libros leídos en un semestre. Estudiar no es un acto de consumir ideas, sino de crearlas y recrearlas. Paulo Freire

Lu Arroyo Moreno

Percussionita corporal, educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, Formada en “Parto y Movimiento®”. 

 

FERRÉ, J. CASAPRIMA, V. CATALÁN, J. MOMBIELA, J.V. (2004).  El desarrollo de la lateralidad infantil. Niño diestro – niño zurdo. Instituto Médico del Desarrollo Infantil. Ed. Lebón. Barcelona.

KOLB, David (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. Englewood Cliffs, NJ. Prentice-Hall.

Curiositat, desperta’ns!

Què et mou la curiositat? A tu…?

Que se’ns despertin les ganes de voler aprendre és el millor que ens pot passar com a alumnes i com a docents.

La llei del mínim esforç i a reproduir estructures apreses és tant present que fa por, però s’explica.

einstein-lengua

“Es un milagro que la curiosidad sobreviva a la educación reglada”.                            Albert Einstein (1879-1955)

Des de l’escola (almenys els nascuts als 80) ens van ensenyar a repetir el que apreníem, a opinar i a equivocar-nos poc i ser tant poc creatius, que fins i tot a les classes de música, plàstica i treballs manuals ens deien què i com havíem de fer! jajaja

Què volem els professors d’avui?…i què volem els alumnes? Per mi, que es mogui la curiositat per voler-ne més…

¿Quin va ser el professor/a que més et va agradar? ¿Què en recordes d’ell/a?

La majoria no recordarem què vam aprendre exactament, però si recordem la seva manera de tractar-nos, de viure les coses i de transmetre-les. M’equivoco?!

Aquella manera de ser i viure les coses ens va fer agradar l’assignatura i interessar-nos-hi, oi?

Quan aprenem, siguem alumnes o professors, ens agrada trobar-nos amb gent apassionada amb el que fa. Òbviament no n’hi ha prou amb passió. També cal bagatge i tenir un coneixement més o menys profund del tema. No s’hi val tot.

Si bé penso que, la repetició és una forma d’entrenament i perfeccionament necessari per integrar i millorar un aprenentatge, el que realment ens empeny a tenir ganes de més i ser tossudament constants és quan se’ns desperta la curiositat.

A la llarga, crec que no serveix de res l’estructura, la repetició, la disciplina i el potencial que tots tenim si no hi ha curiositat.

curiositat-percussio-corporal

La curiositat

La curiositat genera creativitat. La curiositat és el combustible que mou qualsevol aprenentatge!

Crec i treballo perquè a cada classe s’obri una porta per trobar relacions entre conceptes i que puguin ser nous recursos aplicables a contextos ja coneguts.

Què et mou les ganes d’apropar-te a alguna cosa? Les ganes d’aprendre o fer què? T’ho has plantejat?

T’has equivocat!

Equivocar-nos està molt mal vist , fins I tot quan estem aprenent, (jaja) fa riure oi? Seria com si un nen petit que aprèn a caminar no pugues caure.

La pressió física, emocional i mental que per dinàmica molts ens posem per fer bé les coses a la primera és totalment contraproduent per APRENDRE I per sentir curiositat i MOTIVACIÓ!

Com aprens? T’ho has plantejat? Gaudeixes o et pressiones? I…en conseqüència… Com transmetem les coses?

Amb la percussió corporal treballo per generar constantment connexions entre cap i cos, mantenir la nostra curiositat activa, que se’ns generin preguntes, que tinguem recursos per crear, per reconèixer-nos i mirar una mica més enllà.

En el mètode i les sessions de percussió corporal el meu objectiu és crear experiències que ens afectin per dins i que ens facin voler més o no quedar-nos indiferents.

Crec en l’aprenentatge dinàmic. El treball des d’un cos relaxat, que gaudeix i ens genera oxitocina. El cap no integra, si el cos no sent i entén.

Us convido a deixar-nos viure l’aprenentatge d’allò que ens agrada. A facilitar-nos contextos on experimentar, on tenir sensacions i connectar amb la curiositat i les sensacions que ens aporta. Ens calen espais d’assaig-error on ens deixem viure l’error com a part de l’aprenentatge, sense prejudici i en grup. És fantàstic i motivador.

Juguem?

 

 Lu Arroyo Moreno
Percussionita corporal, educadora social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, especialización en gestión y producción de eventos.

 

La voz interior y el aprendizaze… | Percusión corporal

La voz interior.

 

De entrada puede parecer un concepto muy espiritual y la verdad es que hay una relación directa, pues está relacionado con la conciencia.

Cuando hablo de voz interior o “auditivo interno” me refiero a lo que nos decimos por dentro, que nadie oye. Es decir, los diálogos que tenemos con nosotros mismos. Por ejemplo; a veces escuchamos a alguien y al mismo tiempo pensamos en algo. O cuando nos  decidimos por dentro: “podriamos hacer esto o aquello” creamos nuestros propios diálogos.percussio corporal veu interior

Constantemente, todo el día tenemos tendencia a manejar nuestro “auditivo interno”, preguntarnos cosas, ocuparnos en decisiones, proyecciones futuras o recuerdos pasados.

A veces puede que juzguemos al otro o a uno mismo. Miramos … y pensamos algo. Escuchamos (o yo llamaría ‘sentimos’) … y pensamos algo. Tenemos una sensación … y pensamos algo. Este pensar por dentro es el auditivo interno: la voz interior.

A menudo es una pérdida total de energía!

En lugar nos podemos ocupar de escuchar fuera, respirar y mirar el presente tal como es – sin filtros-.

Y bien, el entrenamiento de esta conciencia creo que radica en poner un poco más de observación e intencionalidad.

Para mí, el aprendizaje sea en el campo que sea; profesional, personal, espiritual, lúdico etc. Siempre tiene un componente de autoconocimiento. Lógicamente cada persona extrae su lectura y crea sus relaciones y conexiones.

 

En la percusión corporal, es imprescindible hacernos conscientes del auditivo interno.

Las personas tenemos la suerte de poder discernir entre los filtros que utilizamos. Podemos seleccionar donde ponemos la atención. Puedo estar viendo la tele, pero no escucharla y sentirla de fondo. Puedo estar hablando con alguien y pensar en otra cosa. Puedo estar escuchando música y no ver lo que pasa por mi frente … o mirar lo que tengo delante y no ver lo que pasa.

Cuando se trata de interiorizar patrones rítmicos y que el cuerpo responda a la coordinación, debemos ser selectivos en los filtros que utilizamos.

El auditivo interno aquí tiene un papel fundamental. En la mayor parte de los casos hay que “hacerle callar”.  Silencio interior. Basico. Silencio.

 

Un auditivo interno activo crea interferencia cuando el input que estamos recibiendo es de auditivo externo. Es decir, cuando necesitamos estar totalmente atentos a lo que suena fuera, si a la vez escuchamos lo que “suena dentro”, hay un ruido de fondo constante, que interfiere. Aún así el auditivo interno puede ser de gran ayuda también!

Todo depende de cómo lo uso! Si cada vez que me equivoco mi auditivo interno me “regaña”, se enfada o se frustra, el aprendizaje será mucho más lento.

En cambio si mi auditivo interno tiene una predisposición positiva. Si la acompaño y le doy palabras motivadoras; me automotivo, me doy refuerzos positivos, me digo palabras amables … Entonces, el aprendizaje es rápido, divertido y eficaz!

En el método de percusión corporal que desarrollo la conciencia, el reconocimiento y el autoconocimiento de nuestro auditivo interno es uno de los aspectos más relevantes.

Quizás de entrada es un lenguaje nuevo, pero con la práctica, la observación y la intención necesarias los resultados son fantásticos.

El entrenamiento para ser conscientes de nuestra voz interior es un campo de aplicación con infinitas formas.

Gracias por compartir y escuchar,

 Lu Arroyo Moreno
Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, especialización en gestión y producción de eventos.

La veu interior i l’aprenentatge…| Percussió Corporal

La veu interior.

 

D’entrada pot semblar un concepte molt espiritual i hi té una relació directa, ja que està relacionat amb la consciència.

Quan parlo de veu interior o “auditiu intern” em percussio corporal veu interiorrefereixo a allò que ens diem per dins, que ningú sent. És a dir, els diàlegs que tenim amb nosaltres mateixos. A vegades quan escoltem a algú i alhora pensem alguna cosa, quan decidim fer “això” o “allò”…

Constantment, tot el dia tenim tendència a fer anar el nostre “auditiu intern”, preguntar-nos coses, ocupar-nos en decisions, projeccions futures, records passats.

A vegades potser jutgem a l’altre o a un mateix. Mirem… i en pensem alguna cosa. Escoltem ( o jo en diria ‘hi sentim’ )…i en pensem alguna cosa. Tenim una sensació…i en pensem alguna cosa. Aquest pensar per dins és l’auditiu intern: la veu interior.

Sovint és una pèrdua total d’energia!

Ocupem-nos  escoltant a fora, respirant i mirant el present tal i com és. – sense filtres- . 

L’entrenament d’aquesta consciència crec que rau en posar-hi un xic més d’observació i intencionalitat.

 

Per mi, l’aprenentatge sigui en el camp que sigui; professional, personal, espiritual, lúdic….sempre té un component d’autoconeixement. Lògicament cada persona n’extreu la seva lectura, les seves relacions i connexions.

 

En la percussió corporal, és imprescindible fer-nos conscients de l’auditiu intern. Les persones tenim la sort de poder discernir entre els filtres que utilitzem.

És a dir, podem seleccionar on posem l’atenció. Puc estar mirant la tele, però no escoltar-la i sentir-la de fons.Puc estar parlant amb algú i pensar en una altra cosa. Puc estar escoltant música i no veure el que passa pel meu davant…o mirar el que tinc davant i no veure el que passa.

Quan es tracta d’interioritzar patrons rítmics i que el cos respongui a la coordinació, cal que siguem selectius en els filtres que utilitzem.

L’auditiu intern aquí hi té un paper fonamental. En la major part dels cassos cal “fer-lo callar”. Silenci interior….Bàsic. Silenci.

 

Un auditiu intern actiu crea interferència quan l’imput que estem rebent és d’auditiu extern. És a dir, quan ens cal estar totalment atents al que sona a fora, si alhora escoltem el que “sona a dins”, hi ha un soroll de fons constant, que interfereix. Tot i així l’auditiu intern pot ser de gran ajuda també!

Tot depèn de com l’utilitzo!

Si cada vegada que m’equivoco el meu auditiu intern em “renya” o s’enfada o es frustra, l’aprenentatge serà molt més lent.

En canvi si el meu auditiu intern té una predisposició positiva. Si l’acompanyo i li dono paraules motivadores; m’automotivo, em dono reforços positius, em dic paraules amables…  Llavors, l’aprenentatge és ràpid, divertit i eficaç!

 

En el mètode de percussió corporal que desenvolupo la consciència, el reconeixement i l’autoconeixement del nostre auditiu intern és un dels aspectes més rellevants.

Potser d’entrada és un llenguatge nou, però amb pràctica i l’observació i la intenció els resultats són fantàstics.

L’entrenament per ser conscients de la nostra veu interior és un camp aplicable infinites formes.

Gràcies per compartir i escoltar,

 Lu Arroyo Moreno
Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, màster en Nutrició i Salut, especialització en gestió i producció d’esdeveniments.

Escucha de cuerpo y percusión corporal

La conciencia corporal

Creo totalmente que debemos tener conocimiento del cuerpo, que es un canal básico de comunicación, expresión, relación con los demás, salud y autoconocimiento.

La escuela no nos enseña a escucharlo, entenderlo,  atenderlo y la desconexión para muchas personas es total. Mi relación con el cuerpo viene del mundo del deporte de competición, desde pequeña (donde se trabaja con conciencia 0). Ya más grande me sumerjo en el mundo de la musicoterápia, en el mundo de la danza y después empiezo a estudiar fisioterapia.

Hoy va de “cuerpo”. El meu cos

En el método que desarrollo de percusión corporal, la comprensión y el aprendizaje en la escucha del propio cuerpo forma parte de la estructura básica de todas las clases y formaciones.

Es importante tener conocimiento mínimo de nuestro sistema esquelético y muscular para identificar cómo utilizamos nuestro cuerpo.

Las personas llevamos nuestro cuerpo encima desde que nacemos hasta el final de la vida. Durante una buena parte del tiempo, parece que no tenemos conciencia de él a menos que nos duela algo. Y es que la mente … suele ocuparse de otras cosas!

La conexión cabeza-cuerpo.

A menudo se ven los cuerpos desconectados de las cabezas haciendo las cosas del día a día.

De este modo, no acabamos de utilizar el cuerpo de manera económica y las tensiones nos cogen, por sorpresa. Tanto los niños como los adultos podemos despertarnos por la mañana descansados ​​y relajados y llegar a la noche tensos sin tener una verdadera conciencia de cuándo y cómo, a lo largo del día, hemos ido modificando el estado corporal y acumulando tensiones. Y las personas que utilizan el cuerpo como herramienta básica de trabajo, si no ponemos suficiente atención … extra carga!.

..Lo más interesante es que se puede evitar!

Sin embargo, las tensiones también se pueden acumular mientras hacemos actividades agradables.

Te invito a hacer una prueba en nosotros mismos. Mientras estás delante del ordenador, lo puedes experimentar haciendo una prueba sencilla. Sin quitar los ojos de la pantalla, tócate los músculos del hombro, de la nuca y de la espalda. Despierta los. Respira un momento. Observa cómo estás sentado, el apoyo de los pies en el suelo o si estás haciendo fuerza en las piernas o en las ingles. Lo más probable será que estén tensos. Relájalos, re-colócate y vuelve a tocarlos en unos minutos. Esta tensión no la necesitamos para trabajar delante del ordenador.

Por tanto eduquémonos y entrenemos la conciencia. Aprendamos a escuchar nuestro cuerpo!

Los brazos pueden apoyarse sobre la mesa, con todo el peso que tienen, puedes respirar de manera consciente todo el tiempo y el cuerpo puede trabajar desde un estado de relajación interna que nos permita seguir las tareas y optimizar nuestro rendimiento.

El mismo ejercicio podemos hacerlo haciendo cualquier trabajo doméstico, cocinando, haciendo ejercicio físico o incluso hablando con alguien.

El autoconocimiento a través del cuerpo en la educación formal, aún es desconocido y poco usual. No nos lo han enseñado a educación física, ni en la escuela, ni en muchas formaciones que trabajan el cuerpo.

Estamos en el siglo XXI y poco a poco los currículos y la enseñanza parece que tiene ganas de abrirse. Eduquémonos en la escucha y en trabajar desde un lugar distendido!

La percusión corporal es una herramienta fantástica desde donde trabajar el cuerpo y la conciencia a través de la música y la danza para establecer conexiones cabeza-cuerpo. Es fascinante.

Es importante tener una imagen visual, gráfica de lo que somos y cómo funcionamos. Cuando podemos hacer una representación visual de nuestro propio cuerpo utilizando el imaginario, la relación que podemos establecer  con el cuerpo es más directa.

El equilibrio del cuerpo

El esqueleto. Huesos y músculos

Nuestro sistema esquelético está formado por 206 huesos aproximadamente. Todos unidos entre sí, excepto el hueso de la nuez  (el hioides). El hecho de saber que todos están unidos por articulaciones es básico para entender nuestro cuerpo como un todo. Todos los huesos están conectados a 650 músculos y éstos a los nervios, a las fascias y las vísceras.

Tanto los huesos como los músculos tienen básicamente tres funciones:

– Nos aguantan y nos permiten mover
– Nos permiten mantener una postura: la postura no sólo nos indica cómo está el sistema músculo-esquelético sino que también nos refleja como somos, cómo vivimos y cómo pensamos.
– Contienen y protegen las vísceras y los órganos, y la médula ósea.
Si entendemos el cuerpo como una arquitectura en equilibrio y la conexión entre todas las articulaciones y tenemos interés por conocer nuestro propio cuerpo seremos capaces de utilizarlo de una manera eficiente y detectar los pequeños desequilibrios que se generan en el día a día.

El esqueleto.

El equilibrio del cuerpo está conectado con la alineación músculo-esquelética con qesqueletue lo utilizamos. La posición de un tobillo, el arco plantar, los dedos de los pies, nos repercute en toda la postura.

Cuando estamos en desequilibrio o desalineados, el resto de los elementos de nuestra estructura busca el nuevo equilibrio para adaptar la huella y mantener la verticalidad de la bipedestación. O sea, para ir sobre las dos piernas, desajustando todo el esqueleto, con las cadenas musculares y fasciales.

El resultado es la pérdida de eficacia de la postura, nos cuesta más trabajar estando de pie, y aparecen sobre todo lumbalgias y cervicalgias, que se pueden manifestar con dolores de cabeza y de espalda.

Por lo tanto miremons los pies. Tomemos conciencia de ellos!

peus

 

La anestesia.

A menudo trabajo con cuerpos que están anestesiados. Cuando hablo de “anestesia” me refiero a aquellas partes del cuerpo que no somos conscientes que tienen tensiones, porque están dormidas por exceso de tensión.

En las formaciones a menudo hay descubrimientos. Personas que se sorprenden, que reconocen el peso de un brazo a los 35 años (y lo han llevado encima siempre! jeje). El estudio y el conocimiento del cuerpo necesita escucha, intención, percepción, observación e imaginario.

Escucha – observación y Intención

Al igual que cuando escuchamos música o las personas que nos hablan, también podemos escuchar el cuerpo. Hay dos herramientas que personalmente creo que son claves para aprender a transformar los hábitos en movimientos conscientes:

La observación y la intencionalidad

Cuando hablo de observación me refiero a parar nuestra actividad mental y dirigir la atención a observar las acciones físicas que estamos haciendo. Es decir; ¿Qué parte de mi pie está tocando el suelo mientras camino? ¿Qué tensión muscular tengo? ¿Cuál es la posición de mi cabeza y de la columna vertebral …? ¿Tengo una respiración, rápida…? corta…? profunda …? ..¿Respiro cuando hablo? ¿Hago más fuerza de la necesaria?

La respiración es la fuerza vital que conecta la mente con el cuerpo y todas las cadenas muculares pasan por el diafragma. Hacer un trabajo de observación de la respiración es un todo.

Cuando tenemos la intención de poner más atención a la manera usar y habitar nuestro cuerpo, poco a poco se va desarrollando una conciencia y de aquí el hábito de observar un poco más. Como un entrenamiento que acaba formando parte del día a día.

Posición corporal y sentimientos

Según la fisioterapia y la neurología, en el cerebro hay una zona donde se percibe el esquema corporal y la situación espacial que interactúa con las emociones y pensamientos.

Generalizando arquitecturas; “las personas con pensamiento depresivo, suelen tener una retracción de hombros y columna dorsal, las personas agresivas suelen mantener una postura anteriorizada con el cuello hacia atrás, y las que están afligidas encorvan y bajan la cabeza.” (ref.)

Las alteraciones de los músculos también se asocian a determinados pensamientos o emociones. Cuando se afecta la musculatura cervical, por ejemplo, es probable que haya un problema en la esfera intelectual o temperamental. Quizás personas que pasan muchas horas leyendo, delante del ordenador, que soportan mucha “tensión”; a menudo ante exigencias etc.

El dolor en la zona de los hombros y la parte superior de la columna suele asociarse, con una sobrecarga, un exceso de responsabilidad. Los estudios que se han hecho también asocian las tensiones o alteraciones en los brazos y en las manos con la falta de libertad y / o la imposibilidad de compartir. Las de la zona de las vértebras dorsales se relacionan con las emociones y una sensación de malestar en el centro frénico (el diafragma), de modo que cuando una persona recibe una mala noticia, normalmente frena la respiración y siente malestar en los pulmones y el corazón y, incluso, es habitual que se ponga la mano en el pecho. Los síntomas en la región lumbar se asocian con la “incapacidad” para seguir adelante y la sexualidad.

Estas clasificaciones, es cierto que son generalizaciones y no  defiendo su verdad absoluta, pero tienen una relación fisiológica. Hay que decir que cada persona hace más o menos evidentes las somatizaciones.

Os adjunto un recuadro donde podemos ver la relación del sistema nervioso simpático y la conexión con las vísceras y los órganos.

postures i sentiments

 

 

Posturas y sentimientos

Normalmente la energía de lo que sentimos la guardamos en los diferentes órganos o quedan almacenadas en los hombros y en la espalda, acumulándose en forma de tensión y músculos agarrotados.

Normalmente, acumulamos las tensiones en diferentes zonas del cuerpo especialmente en el hígado, estómago, riñones, hombros y espalda. Esta tensión deforma los órganos y el propio cuerpo, afectando de esta manera a la columna.

La reacción física a las emociones se clasifica de forma general de la siguiente manera:

Si la emoción es la rabia, los órganos afectados serán el hígado y la vesícula biliar y el dolor de espalda estará localizado en la zona media de la espalda.

Si la emoción es la tristeza y la aflicción, los órganos afectados serán los pulmones y el intestino grueso y los dolores de espalda serán más fuertes debajo de los hombros. Si la emoción es el miedo y la melancolía, los órganos afectados serán los riñones y hará daño la parte baja de la espalda. Si hay debilidad de carácter y excesiva compasión, el bazo será el órgano afectado y quizás podremos ver en el lado derecho en la parte media de la espalda una inflamación o será la zona que hará daño. Si hay un exceso de emociones o histeria afectará al corazón y hará daño el centro de la espalda, en la zona del corazón.

Según estas relaciones, dependiendo de cómo está la columna podremos decir también bastante de la forma de ser de una persona. El origen del dolor de espalda suele ser multifactorial está claro, pero eso no quiere decir que no pueda haber una emoción que haya sido la causa principal del problema o que haya contribuido a agravarlo.

La emoción, la música y el movimiento.

Emoción se podría definir como una energía en movimiento. Y si aceptamos que es energía, se puede definir el dolor de espalda o cualquier tensión como un bloqueo por un exceso de energía/de emoción (..como la rabia, el resentimiento, el miedo, etc.)

Sé que no digo nada nuevo, quizá para algunos sí, pero encuentro interesante compartirlo.

Con la percusión corporal  como herramienta, la tarea de abrir el cuerpo y que pase por lugares nuevos, que se exprese, que se abra, que desbloquee … es simplemente apasionante!

Gracias por compartir.

Que el ritmo no pare y salud!

Muy buen verano!

Lu Arroyo Moreno

Educadora Social, Musicoterapeuta, Master Trainer en Programación Neuro Lingüística. Master en Nutrición y Salud.

Ref.

– “LA EVIDENCIA DEL CUERPO” A. MUNNÉ. ED. Paidós.

– “AUTOCOCIENCIA POR EL MOVIMIENTO” M. FELDENKRAIS. ED. Paidós.

– “ANATOMÍA PARA EL MOVIMIENTO” TOMO I-II Blandine Calais-GERMAIN. ED. LOS LIBROS DE LA LIEBRE DE MARZO.

– “LA TÉCNICA ALEXANDER” R. BRENNAN. ED. Kairos.

– “DESPLEGÀNDOSE” E. Hengstenberg. ED. LOS LIBROS DE LA LIEBRE DE MARZO.

– “APRENDE A RESPIRAR” H. LODE. ED. INTEGRAL.

– “PLENITUD CORPORAL CON EL Rolfing” P. Schwind. ED INTEGRAL

– “LA VIDA DEL CUERPO” A. Balaskas. ED. Paidós.

Escolta de cos i percussió corporal

La consciència corporal 

Crec totalment que cal que tinguem coneixement del cos, que és un canal bàsic de comunicació, expressió, relació amb els demés, salut i autoconeixement.

Ni l’escola ens ensenya a escoltar-lo, entendre’l i atendre’l i la desconnexió per a moltes persones és total. La meva relació amb el cos ve del món de l’esport de competició, des de petita (on es treballa amb consciència 0) . Després de més gran, mEl meu cos’endinso en el món de la musicoteràpia, faig una immersió en el món de la dansa i estudio fisioteràpia.

Per tant, avui va de “cos”. Sóm-hi.

En el mètode que desenvolupo de percussió corporal,  la comprensió i  l’aprenentatge en l’escolta del propi cos forma part de l’estructura de totes les classes i formacions.

És important tenir coneixement mínim del nostre sistema esquelètic i muscular per tal d’identificar com utilitzem el nostre cos.

Les persones portem el nostre cos a sobre des de que naixem fins al final de la vida. Durant una bona part del temps, sembla que no en tenim consciència a menys que ens faci mal alguna cosa. I és que la ment…sol ocupar-se d’altres coses!

La connexió cap-cos.

Sovint es veuen els cossos desconnectats dels caps fent les coses del dia a dia..

Amb aquesta desconnexió no acabem de fer servir el cos de manera econòmica i les tensions ens agafen, per… sorpresa!. Tant els nens com els adults podem despertar-nos al matí descansats i relaxats i arribar a la nit tensos sense tenir una veritable consciència de quan i com, al llarg del dia, hem anat modificant l’estat corporal i acumulant tensions. I les persones que fan servir el cos com a èina bàsica de treball, si no hi posem prou atenció…extra carga! .

..El més interessant és que es pot evitar!

Tot i així, les tensions també es poden acumular mentre fem activitats agradables.

Et convido a fer una prova en nosaltres mateixos. Mentre estàs davant de l’ordinador, ho pots experimentar fent una prova senzilla. Sense treure els ulls de la pantalla toca’t els músculs de l’espatlla, del clatell i de l’esquena. Despertal’s. Respira un moment. Observa com estàs assegut, el suport dels peus a terra…o si estàs fent força a les cames o a les ingles. El més probable serà que estiguin tensos. Relaxa’ls, col.loca’t d’una manera eficient i torna a tocar-los d’aquí uns minuts. Aquesta tensió no ens cal per treballar davant de l’ordinador.

Per tant eduquem-nos i entrenem la consciència i aprenguem a escoltar el nostre cos!

Els braços poden recolzar-se sobre la taula, amb tot el pes que tenen, pots respirar de manera conscient tota l’estona i el cos pot treballar des d’un estat de relaxació interna que ens permeti continuar treballant i optimitzar el nostre rendiment.

El mateix exercici podem fer-lo fent qualsevol feina domèstica, cuinant, fent exercici físic o fins i tot parlant amb algú.

L’autoconeixement a través del cos en l’educació formal, encara és desconegut i poc usual. No ens ho han ensenyat a educació física, ni a l’escola, ni en moltes formacions que treballen el cos.

Estem al segle XXI i poc a poc els currículums i l’ensenyament sembla que té ganes d’obrir-se.  Eduquem-nos en l’escolta i en treballar des d’un lloc distès!

La percussió corporal  és una eina  fantàstica des d’on treballar el cos i la consciència a través de la música i la dansa per establir connexions cap-cos.  És fascinant.

És important tenir una imatge visual, gràfica del que sóm i com funcionem. Quan podem fer una representació visual del nostre propi cos  utilitzant l’imaginari, la relació que podem establir cap-cos és més directa.

L’Equilibri del cos

L’esquelet. Òssos i músculs

El nostre sistema esquelètic esta format per 206 òssos aproximadament. Tots units entre sí, exepte l’òs de la nou del coll (l’hioides) . El fet de saber que tots estan units per articulacions és bàsic per entendre el nostre cos com a un. Tots els ossos connectats a 650 músculs i aquests als nervis, a les fàscies i les vísceres.

Tant els òssos com els músculs tenen bàsicament tres funcions:

  1. Ens aguanten i ens permeten moure
  2. Mantenir una postura: la postura no només ens indica com està el sistema muscul-esquelètic sinó que també ens reflexa com sóm, com vivim i com pensem.
  3. Contenir i protegir les visceres i els òrgans, i la mèdula òssia .

Si entenem el cos com una arquitectura en equilibri i la connexió entre totes les articulacions i tenim interés per conèixer el nostre pròpi cos serem capaços d’utilitzar-lo d’una manera eficient i detectar els petits desequilibris que se’n generen al dia a dia.

esqueletL’equilibri del cos està conectat amb l’aliniació musculo-esquelètica amb que l’utilitzem. La posició d’un turmell, l’arc plantar, els dits dels peus, ens repercuteix en tota la postura.

Quan estem en desequilibri o desaliniats, la resta dels elements de la nostra estructura busca el nou equilibri per adaptar la petjada i mantenir la verticalitat de la bipedestació. O sigui, per anar sobre les dues cames, desajustant tot l’esquelet, amb el les cadenes musculars i fascials.

El resultat és la pèrdua d’eficàcia de la postura, ens costa més treballar estant drets, i apareixen sobretot lumbàlgies i cervicàlgies, que es poden manifestar amb mals de cap i d’esquena.

Per tant mirem-nos els peus. Prenem-ne consciència!

peus

L’anestèsia.

Sovint treballo amb cossos que estan anestesiats. Quan parlo d'”anestèsia” em referèixo a aquelles parts del cos que no sóm conscients que tenen tensions, perquè estan adormides per excés de tensió.

A les formacions sovint hi ha descobriments. Persones que es sorprenen, que reconeixen el pes d’un braç als 35 anys (i l’han dut a sobre sempre! jeje). L’estudi i el coneixement del cos  necessita escolta, intenció, percepció, observació i imaginari.

Escolta – observació i Intenció

Igual que quan escoltem música o a les persones que ens parlen, també podem escoltar el cos. Hi ha dues eines que personalment crec que són claus per aprendre a transformar els hàbits en moviments conscients:

La observació i la intencionalitat

Quan parlo d‘observació em refereixo a parar la nostra activitat mental i dirigir l’atenció a observar les accions físiques que estem fent. És a dir; ¿Quina part del meu peu està tocant a terra mentre camino? ¿ Quina tensió muscular tinc? ¿ Quina és la posició del meu cap i de la columna vertebral…? ¿Tinc una respiració, ràpida, tallada, profunda…? ..¿Respiro quan parlo? ¿Faig més força de la necessària?

La respiració és la força vital que conecta la ment amb el cos i totes les cadenes muculars passen pel diafragma. I fer un treball d’observació de la respiració és un tot.

Quan tenim la intenció de posar més atenció a la manera fer servir i habitar el nostre cos, mica a mica es va desenvolupant una consciència i d’aqui  l’hàbit d’observar-nos una mica més. Com un entrenament que acaba formant  part del dia a dia.

Posició corporal i sentiments

Segons la fisioteràpia i la neurologia, al cervell hi ha una zona on es percep l’esquema corporal i la situació espacial que interactua amb les emocions i pensaments.

Generalitzant arquitectures; les persones amb pensament depressiu, solen tenir una retracció d’espatlles i columna dorsal, les persones agressives solen mantenir una postura anteriorizada amb el coll cap enrere, i les que estan afligides s’encorben i baixen el cap.

Les alteracions dels músculs també s’associen a determinats pensaments o emocions. Quan s’afecta la musculatura cervical, per exemple, és probable que hi hagi un problema en l’esfera intel·lectual o temperamental. Potser persones que passen moltes hores llegint, davant l’ordinador, que suporten molta “tensió”; sovint davant exigències.

El dolor a la zona de les espatlles i la part superior de la columna sol associar-se, amb una sobrecàrrega, un excés de responsabilitat. Els estudis que se n’han fet també associen les tensions o alteracions als braços i a les mans amb la falta de llibertat i/o la impossibilitat de compartir. Les de la zona de les vertebres dorsals es relacionen amb les emocions i una sensació de malestar en el centre frènic (al diafragma), de manera que quan una persona rep una mala notícia, normalment frena la respiració i sent malestar en els pulmons i el cor i, fins i tot, és habitual que es posi la mà al pit. Els símptomes a la regió lumbar s’associen als problemes econòmics, la incapacitat per seguir endavant i la sexualitat.

Aquestes classificacions, és cert que són generalitzacions i no en defenso la veritat absoluta, però tenen una relació fisiològica. Cal dir que cada persona fa més o menys evidents les somatitzacions.

Us adjunto un requadre on podem veure la relació del sistema nerviós simpàtic i la conexió amb les visceres i els òrgans.

postures i sentiments

Normalment l‘energia del que sentim la guardem en els diferents òrgans o queden emmagatzemades a les espatlles i a l’esquena, acumulant-se en forma de tensió i músculs engarrotats. Normalment, acumulem les tensions en diferents zones del cos especialment en el fetge, estómac, ronyons, espatlles i esquena. Aquesta tensió deforma els òrgans i el propi cos, afectant d’aquesta manera a la columna.

La reacció física a les emocions es classifica de manera general de la següent manera:

Si l’emoció és la ràbia, els òrgans afectats seran el fetge i la vesícula biliar i el mal d’esquena estarà localitzat a la zona mitjana de l’esquena.

Si l’emoció és la tristesa i l’aflicció, els òrgans afectats seran els pulmons i l’intestí gros i els dolors d’esquena seran més forts sota de les espatlles. Si l’emoció és la por i la malenconia, els òrgans afectats seran els ronyons i farà mal la part baixa de l’esquena. Si hi ha debilitat de caràcter i excessiva compassió, la melsa serà l’òrgan afectat i potser podrem veure al costat dret en la part mitjana de l’esquena una inflamació o serà la zona que farà mal. Si hi ha un excés de emocions o histèria afectarà al cor i farà mal el centre de l’esquena, a la zona del cor.

Segons aquestes relacions, depenent de com és la columna podrem dir també bastant de la manera de ser d’una persona. L’origen del mal d’esquena sol ser multifactorial està clar, però això no vol dir que no hi pugui haver una emoció que hagi estat la causa principal del problema o que hagi contribuït a agreujar-lo.

L’emoció, la música i el moviment.

Emoció es podria definir com una energia en moviment. I si acceptem que és energia, es pot definir el mal d’esquena o qualsevol tensió com un bloqueig per un excés d’energia/d’emoció (..com la ràbia, el ressentiment, la por, etc. )

Sé que no dic res de nou, potser per alguns si, però trobo interessant compartir-ho.

Amb la música i la dansa la tasca d’obrir el cos i que passi per llocs nous, que s’expressi, que s’obri, que desbloquegi….és apassionant!

Gràcies per compartir.

Que el ritme no pari i salut!

Molt bon estiu!

Lu Arroyo Moreno

Educadora Social, Musicoterapeuta, Master Trainer en Programación Neuro Lingüística. Màster en Nutrició i Salut.

Ref.

– “La evidencia del cuerpo” A. Munné. Ed. Paidós.
– “Autocociencia por el movimiento” M. Feldenkrais . Ed. Paidós.
– “Anatomia para el movimiento” tomo I-II Blandine Calais-Germain. Ed. Los libros de la liebre de Marzo.
– “La técnica Alexander” R. Brennan. Ed. Kairós.
– “Desplegàndose” E. Hengstenberg. Ed. Los libros de la liebre de Marzo.
– “Aprende a respirar” H. Lodes. Ed. Integral.
– “Plenitud corporal con el Rolfing” P. Schwind. Ed Integral
– “ La vida del cuerpo “ A. Balaskas. Ed. Paidós.

 

Atención!…Y percusión corporal

La Atención tiene un papel básico en nuestro día a día ; cruzando  la calle, percibiendo el entorno, comunicándonos con los demás, tomando decisiones … Hoy todavía no hay una definición clara de lo que es la Atención. Hay autores que la definen como un proceso, y la clasifican con diferentes fases de atención. (Ardila, 1979; Celada, 1989; Cerdá, 1982; Luria. 1986; Taylor, 1991) * (os adjunto la descripción de las fases por si os interesa al final del texto)

La atención tiene muchísimas capas. Todas podemos distinguir diferentes maneras de utilizarla, pero lo que encuentro más interesante es el papel que tiene la motivación, la música y el movimiento en la manera de trabajar y entrenar nuestra atención.

Objetivos concretos

Creo que hay fases de la atención se pueden llegar a entrenar; sobre todo la que tiene que ver con el “sostener” o mantener la concentración y el hecho de que tengamos objetivos de aprendizaje o emocionales que nos motiven y nos generen estados.

Encuentro muy interesante lo que dice Rubenstein (1982): “la atención modifica la estructura de los procesos psicológicos.” Él lo relaciona directamente con las actividades que desarrollamos y que están enfocadas a unos objetivos concretos.

En el método con que estoy desarrollando trabajo exactamente a partir de aquí; de actividades para trabajar objetivos concretos.

Trabajar en base al ritmo automáticamente genera “atención”. Identificar un patrón y saberlo reproducir necesita atención. Aprender a conectarnos con el cuerpo, también. Expresar el “feeling,” también requiere atención; escucha.

La atención activa está claro que nos ayuda a integrar aprendizajes para después vivir los de una manera o de otra. Rubenstein, se basa en que “de acuerdo al contenido de las actividades planteadas se guía el desarrollo de unos procesos psíquicos y dice que la atención es una faceta de los procesos psicológicos”

Entiendo las clases así, con un método y un objetivo claro a trabajar; sea ​​la integración del ritmo, la concertación, la compresión física de los patrones, la relación entre las personas, la conexión con el propio cuerpo, etc.

¿Cómo?

Con grandes dosis de creatividad para hacernos viajar en el aprendizaje, generar inquietud, reto, motivación, sentir recompensas, relacionarse con los demás, reír y jugar, jugar …!

Con la percusión corporal, hay muchas capas a integrar. La percusión nos requiere estar presentes en al 100%. Aquí y ahora … porque si nos desconcentramos, perdemos el tempo! Por lo tanto los niveles de atención que necesitamos para estar durante dos o tres horas presentes,  segundo a segundo… son muy altos …

Viva la creatividad!

Para preparar las clases doy vueltas para trabajar maneras de entrenar  la atención “sostenida”, jugar con la alternancia de atenciones; las dinámicas, los tiempos de trabajo, los objetivos ….

Y creo que es un entreno muy importantes y para después extrapolarlo a otros campos que requieren que estemos entrenadas para utilizar y gestionar la atención que necesitamos en cada momento.

Para mí la clave de todo aprendizaje está en la motivación, el juego … las ganas de más; tener experiencias que nos hacen segregar adrenalina, endorfina … y placer por el hecho de jugar, de compartir , aprender…

Tener la “necesidad” de estar atento, cuando hacemos lo que nos gusta es fantástico, no?!. Entrenar la atención creo que puede ser una experiencia maravillosa o un gran aburrimiento…. Los resultados no dependen de los alumnos;  creo que dependen de la ejecución de los contenidos … Y las personas que nos dedicamos a la pedagogía es necesario que le demos un par de vueltas, nos hagamos responsables y tengamos ganas de más, no?!  Que el ritmo no pare!

Atención, atención!

De nuevo, gracias por la atención …

Lu

Lu Arroyo Moreno

Educadora Social, Musicoterapeuta, Master Trainer en Programación Neuro Lingüística.

Logo Cia. Ylalu-percussio-corporal

L’ Atenció!…i la percussió corporal

L’Atenció té un paper bàsic en el nostre dia; a travessant al carrer, percebent l’entorn, comunicant-nos amb els altres, prenent decisions….A dia d’avui encara no hi ha una definició clara del que és l’Atenció. Hi ha autors que la defineixen com un procés, i la classifiquen amb diferents fases d’atenció. ( Ardila , 1979; Celada , 1989 ; Cerdà , 1982 ; Luria . 1986; Taylor, 1991 )* (us adjunto la descripció de les fases per si us interessa al final del text)

L’atenció té moltíssimes capes. Totes podem distingir maneres diferents d’utilitzar l’atenció, però el que trobo més interessant és el paper que té la motivació, la música i el moviment en la manera de treballar i entrenar l’atenció.

Objectius concrets

Crec que hi ha fases de l’atenció que es podem arribar a entrenar; sobretot la que té a veure amb el “sostenir” o mantenir la concentració i el fet que tinguem objectius d’aprenentatge o emocionals que ens motivin i ens generin estats.

Trobo molt interessant el que diu Rubenstein (1982) quan diu que “l’atenció modifica l’estructura dels processos psicològics.” Ell ho relaciona directament amb les activitats que desenvolupem i que estan enfocades a uns objectius concrets.

En el mètode que estic desenvolupant treballo exactament a partir d’aquí; d’activitats per treballar objectius concrets.

Treballar en base al ritme automàticament genera “atenció”.  Identificar un patró i saber-lo reproduir necessita atenció. Aprendre a connectar-nos amb el cos, també . Expressar el “feeling,” també requereix atenció; escolta. L’atenció activa està clar que ens ajuda a integrar aprenentatges que després  viurem d’una manera o d’una altra… Segons la qualitat de l’experiència d’aprenentatge?

Rubenstein, es basa en que “d’acord al contingut de les activitats plantejades es guia el desenvolupament d’uns processos psíquics i diu que l’atenció és una faceta dels processos psicològics” 

Entenc les classes així, amb un mètode i un objectiu clar a treballar; sigui la integració del ritme, la concertació, la compressió física dels patrons, la relació entre les persones, la connexió amb el propi cos, ets.

Com?

Amb grans dosis de creativitat per fer-nos viatjar en l’aprenentatge, generar inquietud, repte, motivació, sentir recompenses, relacionar-nos amb els altres, riure i jugar, jugar…!

Amb la percussió corporal, és hi ha moltes capes a integrar.La percussió ens requereix estar presents al 100%. Aquí i ara…perquè si ens desconcentrem se’ns envà el tempo!  Per tant els nivells d’atenció que calen per estar durant dues o tres hores presents al cada segon són molt alts…Visca la creativitat!

Per preparar les classes dono voltes per treballar maneres d’entrenar l’entrenament de l’atenció “sostinguda”, jugar amb l’alternança d’atencions; les dinàmiques, els temps de treball, els objectius…. I crec que són molt importants i extrapolables a altres camps que requereixen que estiguem entrenades per utilitzar li gestionar l’atenció que necessitem a cada moment.

Per mi la clau de tot aprenentatge està en la motivació, el joc…les ganes de més; de tenir experiències que ens fan segregar adrenalina, endorfina…i plaer pel fet de jugar, de compartir.

Tenir la “necessitat” d’estar atent, quan fem allò que ens agrada és fantàstic, no?!. Entrenar l’atenció crec que pot ser una experiència meravellosa o un gran pal…. Els resultats no depenen dels educands crec que depenen de l’execució dels continguts… I les persones que ens dediquem a la pedagogia cal que hi donem un parell de voltes, ens en fem responsables i tinguem ganes de més. Som-hi!

Atenció, atenció!

De nou, gràcies per l’atenció…

Lu

Lu Arroyo  Moreno

Educadora Social, Musicoterapèuta, Master Trainer en Programació Neuro Lingüística.

Logo Cia. Ylalu-percussio-corporal

 

 

 

 

Com es divideix l’atenció segons Sholberg i Mateer (1987,1989)

1. L’Atenció Arousal: El tipus d’atenció més baix. L’activació general de l’organisme. La capacitat d’estar desperts i de mantenir-nos en alerta i tenir la sensació d’estar vius i la capacitat de seguir estímuls i ordres.

2. L’Atenció Focal: Simplement l’habilitat que tenim com a persones per posar l’atenció als estímuls visuals, auditius o cinestèsies (sensacions i tàctils), però no té a veure amb la capacitat de mantenir-la o donar resposta.

3. L’Atenció Sostinguda: la capacitat de mantenir l’atenció durant temps i donar una resposta. Aquesta és la més interessant en el treball de percussió corporal. Es diu que l’atenció sostinguda pot ser: de “vigilància”: quan cal detectar i estar concentrats per fer-ho. O pot ser “el control mental o memòria operativa”, quan desenvolupem activitats que impliquen mantenir i manipular informació.

4. L’Atenció selectiva; que és la capacitat que tenim de seleccionar informació i escollir el que més ens interessa. (Hi ha persones que es distraguem molt per estímuls interns i externs que diuen que és per alteracions en aquesta atenció, tot i que personalment ho entenc com a una capacitat a entrenar) L’Atenció alternant: La que ens permet anar canviant el focus d’atenció, decidint quina informació processem a cada moment. Quan diuen que hi ha “alteracions” és quan les persones no poden canviar de manera ràpida i fluïda el focus d’atenció i processar la informació.

5. L’atenció dividida; quan parem atenció a dures coses al mateix temps; posar atenció o fer selecció de més d’una cosa simultàniament

Consciència, respiració i tempo en la percussió corporal

El tempo té un efecte directe sobre el cos i la ment.

Els tempos lents ens generen calma, serenitat, ens provoquen sensacions relacionades amb la connexió amb emocions profundes; tristesa, tendresa, etc. Els tempos més ràpids ens activen, ens generen emocions d’excitació, d’alegria…respiracion-percusion-corporal

Igualment, quan treballem amb el ritme, segons siguin més ràpid o més lent tenim una reacció; ens accelerem, ens relaxem, etc. Ens provoca reaccions musculars augmentant o disminuint l’activitat del múscul i ens canvia el pols, la respiració…

El ritme té un efecte sobre la nostra fisiologia i fa que el nostre cos segregui adrenalina o d’altres hormones segons el que estem escoltant.

Des de la musicoteràpia relacionem totalment la música rítmica i el ritme del cos.

En les experiències que he tingut com a musicoterapeuta la base de tots els exercicis ha estat partint sempre de la identificació del ritme intern del pacient o de les persones amb què he treballat. Igualment en les classes de percussió corporal, sovint adapto molts exercicis insitu, segons el tempo grupal que es genera.

Les persones ens sentim properes a uns tempos o uns altres segons el nostre ritme intern. Ens sentim més còmodes quan parlen el mateix “llenguatge” que nosaltres. Hi ha tants tempos com persones i no té a veure amb el bateg del cor.

Si ens parem a observar a les persones que ens envolten és fàcil detectar unes velocitats concretes que caracteritzen a cada persona; la manera de caminar, de parlar, d’accionar, etc. Les persones que tenim un tempo ràpid, sovint ens sentim més còmodes quan es relacionen amb nosaltres amb la mateixa velocitat de parla o de moviment i passa al contrari en persones de tempo més lent.

A part del llenguatge,  la música és un canal de comunicació i la  capacitat de gaudir-ne és comú a totes les persones.

Com utilitzem aquesta eina en l’aprenentatge?

Des de la musicoteràpia i la P.N.L treballem la comunicació partint de la base del temps intern de cadascú segons l’objectiu. És a dir, si tinc un alumne de tempo ràpid, per començar proposaré exercicis amb músiques de tempo ràpid, per tal que se senti en la seva zona de confort i després a partir d’aquí podem modificar tempos per arribar a treballar els objectius que ens proposem: concentració, coordinació, ordre, memòria, expressió, interrelació, etc.

Tot això ho aplico en el mètode de les formacions de percussió corporal. El tempo i el tipus de música que utlitzem en els exercicis és molt important segons el que vulguem treballar.

La coordinació i consciència corporal

Personalment, no entenc el control de cos únicament com una habilitat per coordinar o independitzar extremitats superiors o inferiors.

La facilitat per coordinar i per integrar aprenentatges penso que passa per l’entrenament de la propiocepció i de la consciència de cos.

Per posar un exemple, un bon bateria o ballarí que en principi és capaç de separar i coordinar les parts del cos o fer executar patrons complexes,  no necessàriament té perquè treballar connectat amb un cos conscient.

Estudiar l’amplitud de moviment de les articulacions, identificar tensions, ser conscient de la respiració durant l’execució dels exercicis, aprendre a relaxar els òrgans, treballar des del pes de les articulacions, tenir un centre actiu, un cos present, etc.

El control de cos i la coordinació crec que està estretament relacionat en fer un treball en aquestes direccions, paral·lelament al treball d’integració de tempo i comprensió d’estructures rítmiques més complexes.

La respiració

Un cos que no respira, col·lapsa. Des de la fisioteràpia, hem après que totes les cadenes musculars passen pel diafragma i des de que ho vaig aprendre a anatomía, sempre relaciono qualsevol treball de cos, coordinació i propiocepció en relació amb la respiració.

Connectar-nos amb la respiració ens permet identificar com estem utilitzant el nostre cos, reajustar el ritme intern, l’atenció i “l’estar present”.

És fantàstic veure com es transformen els cossos dels alumnes i com es moldegen en qüestió de minuts. Quan treballem la percussió corporal, fent-nos conscient de com respirem i amb una bona guia, podem educar un cos perquè treballi des d’un lloc més relaxat, més disponible i més saludable.

Gràcies per compartir!

 

Lu Arroyo. Educadora social, musicoterapèuta, màster en nutrició i salut i trainer PNL

 

Logo Cia. Ylalu

El lenguaje, la música, el espacio y la percusión corporal

Des de hace cosa de un par de años empecé a incorporar el lenguaje, la fonética y la relación de símbolos como parte de la metodología en las formaciones de percusión corporal.

La humilde experiencia me ha llevado a observar que la introducción de la palabra acelera el proceso de aprendizaje de las estructuras rítmicas y de la coordinación.

Aprender por imitación o generando relaciones con el lenguaje tiene resultados muy distintos en muchos los alumnos.

De ahí que me he puesto a leer un poco sobre la relación entre la música y el lenguaje y a desarrollar actividades en las clases para unir puntos en común.

Y bien…

“lenguaje y música son dos capacidades que por el origen de su evolución vienen de la mano y se han estudiado las similitudes encontradas entre ambas (Mithen, 2005; Patel, 2003; Sloboda, 1989), con un punto de unión: la melodía y el ritmo del habla, que están directamente conectados con la entonación (Fonseca-Mora, Toscano-Fuentes y Wermke, 2011).”

Se han estudiado y descrito sus similitudes:

“Son capacidades universales y específicas del ser humano. Poseen tres modos de expresión: vocal, gestual y escrita. El medio natural de ambos es el auditivo vocal. La habilidad de crear un número ilimitado de secuencias nuevas usando elementos musicales o palabras.”

“Tanto el habla como el canto se desarrollan en los niños al mismo tiempo de manera espontánea.”

Estos aspectos son súper interesantes para jugarlos en la percusión corporal, respecto al desarrollo del aprendizaje.

Cuando éramos pequeños ya jugábamos a saltar a la comba o a hacer ritmos en parejas, integrando canciones, leguaje, coordinación y ritmo…Estábamos concentrados, respetando el tempo, estando presentes, coordinando brazos, espacio, bailando con el otro…

Partiendo de estas similitudes en las clases pues, estoy buscando maneras de crear conexiones entre secuencias de palabras , ritmos y su relación con la independencia de las distintas partes del cuerpo y el movimiento.

Además tanto la música como el lenguaje siguen un orden fijo en la estructura, unas reglas gramaticales, bien mediante palabras o notas musicales creando una melodía o frase.

De ahí, la memorización y comprensión rítmica resulta mucho más rápida cuando partimos de palabras y símbolos para después llevar el ritmo a la coordinación de las extremidades.

Pero en cuanto a las relaciones entre música y lenguaje no se habla de relación de símbolos visuales y tampoco se habla del espacio.

Con la percusión corporal también es necesario tener en cuenta EL ESPACIO.

Las relaciones visuales són importantes en la medida que estamos integrando movimiento y el control del tempo cuando percutimos… y no solo en el espacio de nuestro cuerpo (extremidades sup/inf) , sino a un recorrido en el espacio “coreográfico”, que requiere pues control de cuerpo y coordinación en la trayectoria.

Dándole un par de vueltas al asunto pues inventarse juegos que lleven implícita una estructura, un orden, unas reglas, una melodía nos lleva a un campo ya conocido e intuitivo para crear frases rítmicas y trabajar la coordinación.

Y no solo eso…suma capas! trabajar con un cuerpo abierto, consciente, relajado, para que pueda viajar en el espacio y seguir coordinando y siendo expresivo, rítmico, preciso…

Encontrar dinámicas para integrar tantos aspectos es una feinada, tu! jeje. Aquí la chicha no se acaba….Estic a tope, la percu corporal motiva mazo! Jeje

Gracias, un placer compartir!

 

Lu Arroyo Moreno – Educadora, Musicoterapèuta i Trainer PNL-

Logo Cia. Ylalu