Gimnàstica emocional. Autoconeixement i percussió corporal

Sentir corporalment el ritme, deixar-nos endur per l’emoció i expressar-la en forma de moviment és una pràctica que ens connecta a nosaltres mateixos.

Entenc la percussió corporal com l’acoblament perfecte entre el ritme i la dansa.
Una dansa no entesa com a forma, sinó com aquell espai per afinar l’escolta corporal, la receptivitat i la consciència de com sento, visc i moc el meu cos.

L’experiència que ens aporta aquesta pràctica ens permet un reconeixement emocional, corporal i un estat d’obertura i permeabilitat.

“El moviment per poder ser experimentat ha de ser trobat en el cos, no pot posar-se des de fora com un vestit. Existeix en cadascun allò que ens ha mogut des de l’origen, això mateix que ens pot alliberar “
Mary White House

Penso que si ens permetem i também eduquem afavorint aquests espais d’escolta i experimentació corporal, podem contribuir en el desenvolupament de persones més conscients i més madures emocionalment.

Fem fitness?!

 

 

Lu Arroyo.

Educadora, musicoterapeuta, trainer en PNL. Percussionista corporal.

Resiliència emocions i percussió corporal. Part II

Resiliència?

La capacitat de donar una mirada positiva a les situacions incòmodes o difícils. La capacitat de donar un enfoc creatiu, de trobar un nou camí que em motivi i m’ajudi a comprendre i viure-ho amb valentia, passant a l’acció amb perseverança i donant un sentit positiu a l’experiència.

Com fem per donar resposta a situacions difícils amb coratge i creativitat d’una manera positiva?

Com a pedagogs o com a guies dels nostres fills, m’adono que quan treballem a través de les emocions per treballar els continguts estem educant també en la resiliència.

Educar i educar-nos per ser més resilients pot ser una èina importantíssima en les nostres vides per afrontar qualsevol situació.

 

No és nou el concepte. Quan aprenen alguna cosa que ens emociona, ens queda gravat a l’experiència per sempre més. Sigui quina sigui la matèria. Sigui quina sigui la circumstància que vivim. Si l’experiència és bona i l’emoció agradable generarem nous recursos aplicables a moltes altres àrees personals o professionals. Si l’experiència i l’emoció és negativa hi ha qui no es permet viure una situació similar….Ressona? Una dificultat mal enfocada en l’àmbit personal, professional, a l’escola, amb els pares, amb la parella… pot fer que creiem coses com “sóc mal estudiant, no cal que estudiï”, “em tanco a estimar a una altra persona…”, “jo no puc fer una altra cosa que el que estic fent ara..:”

 

A vegades és qüestió de consciència perquè crec que moltes persones ens agafem a creences errònies perquè en determinat moment no vam tenir prou recursos per ser resilients i canviar la perspectiva de la situació i vam tenir una experiència negativa o dolorosa.

La dificultat psicomotriu que implica la percussió corporal l’encamino per prendre consciència de “com” em situo corporal i cognitivament  davant una dificultat, com n’aprenc i com visc la perseverança i la motivació com a part del procés.

M’agrada jugar la incomoditat des del joc, per prendre consciència i anar a buscar el recurs que necessitem per integrar el concepte.

Juguem?

Et proposo un joc, un repte,  que implica concentració, memòria, psicomotricitat, sentit del ritme….i estructura.

 

Observa’t

  1. Amb quina actitud corporal començo?
    1. Estic en actitud “d’alerta” de “què passarà?” amb certa tensió muscular? Respiro superficialment?
    2. Mantinc una actitud corporal relaxada davant el “repte”? Respiro tranquil/a i em predisposo a gaudir des d’un cos “tou” i distès?
  2. Quan em trobo amb una dificultat i no em surt a la primera….
    1. M’enfado?No accepto que no em surti a la primera? Em tenso? Em col·lapso, m’aturo? Em queixo?
    2. Em dic “Sóm-hi…Un altre cop!” M’encoratjo? Entenc i accepto que les coses no surten a la primera? Busco solucions i faig el que em toca fer?
    3. Tinc la mateixa actitut davant l’aprenentatge quan estic  sol/a o  quan  estic en grup?
  3. Vull aprender-ho tot de cop? o m’estructuro i em plantejo un camí… una manera d’aprendre el pas a pas?

 

 

Ens animo a seguir observant-nos.

Ens animo a transmutar la mirada,  a trobar les possibles solucions,

Ens animo a ser més conscients de quines ulleres ens posem davant les situacions que ens impliquen certa dificultat.

Ens animo a jugar a ser més resilients per, en definitiva, afrontar el present amb una actitud positiva, que és fantàstic!

 

Lu Arroyo

Educadora, musicoterapeuta, artista de Mayumana o el Cirque du Soleil. Màster en Nutrició i salut i gestió i producció d’esdeveniments

Habilitats tempos i autoconcepte

Creixem segons el que anem vivint i les experiències positives, neutres o negatives que tenim. Tots tenim  habilitats i un gran potencial.

Com a pedagoga em  plantejo la necessitat de jugar amb els continguts de moltes maneres diferents i em fa pensar  la predisposició que tenim tant els adults com els joves alhora de voler aprendre .

El joc vol temps i el tempo d’aprenentatge és diferent en tothom.Lu Arroyo Percussió Corporal

El que vull dir és que a vegades necessitem més temps que la resta del grup per madurar conceptes i viure l’experiència d’una manera rica.

Penso que a vegades hi ha  vivències que  poden generar frustració i tenir un efecte directa en el nostre autoconcepte, l’autoestima i fins i tot en l’actitud futura d’obertura o tancament alhora de voler aprendre.

Quan som petits no en som conscients de tot això…. però de grans sí i  podem donar-nos la oportunitat de viure l’aprenentatge des del joc.

Siguem valentes, juguem-nos una mica més…

Lu Arroyo Percussió Corporal _

I com a professors o pedagogs conscients, tota una feina i repte apassionant!

Bona tardor!

 

 

 

 

Lu Arroyo

Educadora, musicoterapèuta, trainer P.N.L i activista del moviment i la percussió corporal

Cap, cos i ànima | Comprensió, integració del ritme i expressió.

 

La comprensió del ritme és dins el cap.

La integració del ritme és des del cos.

L’expressió ve de d’algun lloc de l’ànima

 

L’enfoc des del que treballo la percussió corporal  pretén integrar cap-cos i ànima en cada classe.Percussió corporal equilibrio mente corazón

La comprensió seqüencial del ritme requereix de la estructura i la concentració, però sovint (segurament per cultura) la comprensió de conceptes porta als cossos a “aturar-se”, a respirar més superficialment i a endurir alguna part del cos.

 

Quan vivim el ritme des del feeling , integrem.

Quan el cos batega i es deixa sentir el ritme la comprensió hi és implícita sense la necessitat d’utilitzar la raó.

I des d’aquest lloc expressem sense que el cap predomini.

 

Com a pedagoga em repta trobar l’equilibri i que treballin cap, cos i ànima per igual. Trobant l’equilibri en la vivència.  Llarg camí per explorar i  obrir-nos a una nova manera d’entendre l’educació i l’aprenentatge.

Seguim bategant!

“Per sobre de tot és necessari cuidar l’ànima si volem que el cap i la resta del cos funcionin correctament. Plató”

Lu Arroyo Moreno

Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrició i Salut.

Exigència, resiliència i percussió corporal

 

La resiliència, és la meravellosa capacitat de transmutar una experiència negativa en una de positiva I que ens permet integrar l’aprenentatge per convertir-lo en evolució.

I és que podem treballar la resiliència posant consciència en la manera que aprenem.

Fa temps que utilitzant les bases de la programació neurolingüística en les sessions de percussió corporal posem en pràctica aquest concepte.

Com aprenc? Des de quin lloc visc l’error? I com puc transmutar la tensió (o stress) que em genera l’error per gaudir el procés?

Quan s’inicia un aprenentatge, el més habitual és que es cometin errors i forma part del procés d’aprenentatge.

L’error genera una reacció física que sol manifestar-se en forma de tensió muscular, emocional I mental. Sovint ens genera petits moments d’estress.

resiliència percussió corporal

Per treballar aspectes com la coordinació, la lateralitat i tot el treball psicomotriu que es desenvolupa amb la percussió corporal, és important que el triangle Cos-Ment i Emoció es mantingui amb una actitud oberta, receptiva i distesa.

 

Partint d’aquesta base I de la necessitat d’aprendre des del plaer, avancem des del joc, des d’un mètode per mimar i posar consciència i mirada en els nostres pensaments i també en el fet d’habitar un cos respirat, distès i despert.

Els resultats de treballar des d’aquest lloc augmenta qualitativament la integració dels continguts. En cada classe l’experiència ens corrobora que treballant amb consciència i des d’un cos relaxat, obert a nivell articular (sense tensió), els conceptes que la ment comprèn s’assimilen s’integren més ràpidament i des del plaer.

Apassionant…. Seguim!

Lu Arroyo Moreno

Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrició i Salut.

Estimulació d’hemisferis i percussió corporal

El nostre cervell està dividit en dos hemisferis . L’hemisferi esquerre (en el que hi ha les funcions racionals) i controla la part dreta del cos, i l’hemisferi dret (on hi ha les funcions més creatives) i controla la part esquerra del cos.

Ser esquerrà o dretà depèn del procés de lateralització.

LATERALITAT I APRENENTATGE

Cada hemisferi té especialitzacions diferents:Estimulació d’hemisferis i percussió corporal

H. ESQUERRE H.DRET
Lògica Música
Matemàtiques Art
Ciències Creativitat
Llenguatge Imaginació
Escriptura Expressió d’emocions

Entenem que una persona és dretana quan utilitza la mà o el peu dret de manera més dominant.

En quant a la lateralitat dir que no només hi ha dominància de les dues extremitats, sinó també d’ull i d’oïda. El més habitual és que les persones tinguem una lateralitat homogènia, o sigui que tinguem dominància al mateix costat amb la mà, el peu, l’oïda i la vista. Però també pot passar que no es construeixi correctament la lateralitat i que el la persona utilitzi l’ull dret per llegir i l’oïda esquerre per escoltar, per exemple.

Això s’anomena lateralitat creuada i pot provocar problemes d’aprenentatge i disminuir les capacitats tant per la lectura com per l’escriptura.

Amb la percussió corporal treballem de manera que estimulem els dos hemisferis; el racional i el creatiu i constantment es treballen les dues extremitats (esquerra-dreta), fet que ho fa un potent exercici per la integració de la lateralitat.

Les funcions de la lateralitat, però van més enllà que el control dreta-esquerra. Ja que és important per Dirigir l’activitat interhemisfèrica.

Segons Ferré et al (2004) les funcions de la lateralitat són

 

  • Control del llenguatge
  • Control de la part cognitiva
  • Referència en la integració del cos-espai-temps
  • Organització de la direccionalitat
  • Organització de l’ordre, la seqüenciació i la descodificació de codis

Una diferència que a nivell d’aprenentatge és interessant observer és la manera com processen la informació els nostres hemisferis cerebrals. A nivell d’habilitats d’aprenentatge, Kolb (1984) va identificar dues dimensions principals de l’aprenentatge: la percepció i el processament.

En el mètode que plantejo proposo exercicis per estimular ambdós hemisferis treballant a través del ritme i del moviment i fent-nos conscients de les estratègies d’aprenentatge que utilitzem per realitzar canvis i trobar nous camins per integrar aprenentatges i també per transmetre’ls.

Kolb ens diu que l’aprenentatge és el resultat de la forma com les persones perceben i després processen el que han percebut. En aquesta taula veiem com els dos hemisferis processen de forma diferent la informació.

El més complicat sovint és fer-nos-en conscients i tenir eines per identificar com processem aquesta informació I com fer-ho de manera diferent.

H. ESQUERRE (lògic) H.DRET (holístic)
Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i no té problemes per comprendre conceptes abstractes Visualitza imatges d’objectes concrets però no símbols abstractes com lletres i nombres
Verbalitza les seves idees Pensa en imatges, sons, sensacions però no verbalitza aquests pensaments
Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els detalls, fets i regles Aprèn del tota les parts. Per entendre les parts necessita partir de la imatge global
Analitza la informació pas a pas. Vol entendre els components un a un No analitza la informació, la sintetitza
Li agraden les coses ben organitzades i no es perd pels detalls No li preocupen les parts en si mateixes, sinó com encaixen i com es relacionen
Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc estructurades Aprèn més bé amb activitats obertes i poc estructurades
Li preocupa el resultat final, li agrada comprovar els exercicis i li sembla important no equivocar-se en els detalls Li preocupa més el procés que no pas el resultat final. No li agrada comprovar els exercicis i assoleix el resultat final per intuïció
Llegeix el llibre abans d’anar a veure una pel·lícula Necessita les imatges per aprendre. Mira la pel·lícula abans de llegir el llibre

La interrelació de l’hemisferi dominant amb el subdominant permet activitats científiques i creadores. Aquesta idea és important perquè apunta que la idea de que cada hemisferi vagi per separat empobreix les seves funcions.

La percussió corporal conté l’element ludic; jugar amb el moviment i la música ens permet treballar de manera simultània amb els dos hemisferis. Potenciant un bon desenvolupament de la lateralitat sense limit d’edat.

Seguim…!

 

El estudio no se mide por el número de páginas leídas en una noche, ni por la cantidad de libros leídos en un semestre. Estudiar no es un acto de consumir ideas, sino de crearlas y recrearlas. Paulo Freire

Lu Arroyo Moreno

Percussionita corporal, educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, Formada en “Parto y Movimiento®”. 

 

FERRÉ, J. CASAPRIMA, V. CATALÁN, J. MOMBIELA, J.V. (2004).  El desarrollo de la lateralidad infantil. Niño diestro – niño zurdo. Instituto Médico del Desarrollo Infantil. Ed. Lebón. Barcelona.

KOLB, David (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. Englewood Cliffs, NJ. Prentice-Hall.

Curiositat, desperta’ns!

Què et mou la curiositat? A tu…?

Que se’ns despertin les ganes de voler aprendre és el millor que ens pot passar com a alumnes i com a docents.

La llei del mínim esforç i a reproduir estructures apreses és tant present que fa por, però s’explica.

einstein-lengua

“Es un milagro que la curiosidad sobreviva a la educación reglada”.                            Albert Einstein (1879-1955)

Des de l’escola (almenys els nascuts als 80) ens van ensenyar a repetir el que apreníem, a opinar i a equivocar-nos poc i ser tant poc creatius, que fins i tot a les classes de música, plàstica i treballs manuals ens deien què i com havíem de fer! jajaja

Què volem els professors d’avui?…i què volem els alumnes? Per mi, que es mogui la curiositat per voler-ne més…

¿Quin va ser el professor/a que més et va agradar? ¿Què en recordes d’ell/a?

La majoria no recordarem què vam aprendre exactament, però si recordem la seva manera de tractar-nos, de viure les coses i de transmetre-les. M’equivoco?!

Aquella manera de ser i viure les coses ens va fer agradar l’assignatura i interessar-nos-hi, oi?

Quan aprenem, siguem alumnes o professors, ens agrada trobar-nos amb gent apassionada amb el que fa. Òbviament no n’hi ha prou amb passió. També cal bagatge i tenir un coneixement més o menys profund del tema. No s’hi val tot.

Si bé penso que, la repetició és una forma d’entrenament i perfeccionament necessari per integrar i millorar un aprenentatge, el que realment ens empeny a tenir ganes de més i ser tossudament constants és quan se’ns desperta la curiositat.

A la llarga, crec que no serveix de res l’estructura, la repetició, la disciplina i el potencial que tots tenim si no hi ha curiositat.

curiositat-percussio-corporal

La curiositat

La curiositat genera creativitat. La curiositat és el combustible que mou qualsevol aprenentatge!

Crec i treballo perquè a cada classe s’obri una porta per trobar relacions entre conceptes i que puguin ser nous recursos aplicables a contextos ja coneguts.

Què et mou les ganes d’apropar-te a alguna cosa? Les ganes d’aprendre o fer què? T’ho has plantejat?

T’has equivocat!

Equivocar-nos està molt mal vist , fins I tot quan estem aprenent, (jaja) fa riure oi? Seria com si un nen petit que aprèn a caminar no pugues caure.

La pressió física, emocional i mental que per dinàmica molts ens posem per fer bé les coses a la primera és totalment contraproduent per APRENDRE I per sentir curiositat i MOTIVACIÓ!

Com aprens? T’ho has plantejat? Gaudeixes o et pressiones? I…en conseqüència… Com transmetem les coses?

Amb la percussió corporal treballo per generar constantment connexions entre cap i cos, mantenir la nostra curiositat activa, que se’ns generin preguntes, que tinguem recursos per crear, per reconèixer-nos i mirar una mica més enllà.

En el mètode i les sessions de percussió corporal el meu objectiu és crear experiències que ens afectin per dins i que ens facin voler més o no quedar-nos indiferents.

Crec en l’aprenentatge dinàmic. El treball des d’un cos relaxat, que gaudeix i ens genera oxitocina. El cap no integra, si el cos no sent i entén.

Us convido a deixar-nos viure l’aprenentatge d’allò que ens agrada. A facilitar-nos contextos on experimentar, on tenir sensacions i connectar amb la curiositat i les sensacions que ens aporta. Ens calen espais d’assaig-error on ens deixem viure l’error com a part de l’aprenentatge, sense prejudici i en grup. És fantàstic i motivador.

Juguem?

 

 Lu Arroyo Moreno
Percussionita corporal, educadora social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, especialización en gestión y producción de eventos.

 

La voz interior y el aprendizaze… | Percusión corporal

La voz interior.

 

De entrada puede parecer un concepto muy espiritual y la verdad es que hay una relación directa, pues está relacionado con la conciencia.

Cuando hablo de voz interior o “auditivo interno” me refiero a lo que nos decimos por dentro, que nadie oye. Es decir, los diálogos que tenemos con nosotros mismos. Por ejemplo; a veces escuchamos a alguien y al mismo tiempo pensamos en algo. O cuando nos  decidimos por dentro: “podriamos hacer esto o aquello” creamos nuestros propios diálogos.percussio corporal veu interior

Constantemente, todo el día tenemos tendencia a manejar nuestro “auditivo interno”, preguntarnos cosas, ocuparnos en decisiones, proyecciones futuras o recuerdos pasados.

A veces puede que juzguemos al otro o a uno mismo. Miramos … y pensamos algo. Escuchamos (o yo llamaría ‘sentimos’) … y pensamos algo. Tenemos una sensación … y pensamos algo. Este pensar por dentro es el auditivo interno: la voz interior.

A menudo es una pérdida total de energía!

En lugar nos podemos ocupar de escuchar fuera, respirar y mirar el presente tal como es – sin filtros-.

Y bien, el entrenamiento de esta conciencia creo que radica en poner un poco más de observación e intencionalidad.

Para mí, el aprendizaje sea en el campo que sea; profesional, personal, espiritual, lúdico etc. Siempre tiene un componente de autoconocimiento. Lógicamente cada persona extrae su lectura y crea sus relaciones y conexiones.

 

En la percusión corporal, es imprescindible hacernos conscientes del auditivo interno.

Las personas tenemos la suerte de poder discernir entre los filtros que utilizamos. Podemos seleccionar donde ponemos la atención. Puedo estar viendo la tele, pero no escucharla y sentirla de fondo. Puedo estar hablando con alguien y pensar en otra cosa. Puedo estar escuchando música y no ver lo que pasa por mi frente … o mirar lo que tengo delante y no ver lo que pasa.

Cuando se trata de interiorizar patrones rítmicos y que el cuerpo responda a la coordinación, debemos ser selectivos en los filtros que utilizamos.

El auditivo interno aquí tiene un papel fundamental. En la mayor parte de los casos hay que “hacerle callar”.  Silencio interior. Basico. Silencio.

 

Un auditivo interno activo crea interferencia cuando el input que estamos recibiendo es de auditivo externo. Es decir, cuando necesitamos estar totalmente atentos a lo que suena fuera, si a la vez escuchamos lo que “suena dentro”, hay un ruido de fondo constante, que interfiere. Aún así el auditivo interno puede ser de gran ayuda también!

Todo depende de cómo lo uso! Si cada vez que me equivoco mi auditivo interno me “regaña”, se enfada o se frustra, el aprendizaje será mucho más lento.

En cambio si mi auditivo interno tiene una predisposición positiva. Si la acompaño y le doy palabras motivadoras; me automotivo, me doy refuerzos positivos, me digo palabras amables … Entonces, el aprendizaje es rápido, divertido y eficaz!

En el método de percusión corporal que desarrollo la conciencia, el reconocimiento y el autoconocimiento de nuestro auditivo interno es uno de los aspectos más relevantes.

Quizás de entrada es un lenguaje nuevo, pero con la práctica, la observación y la intención necesarias los resultados son fantásticos.

El entrenamiento para ser conscientes de nuestra voz interior es un campo de aplicación con infinitas formas.

Gracias por compartir y escuchar,

 Lu Arroyo Moreno
Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, especialización en gestión y producción de eventos.

La veu interior i l’aprenentatge…| Percussió Corporal

La veu interior.

 

D’entrada pot semblar un concepte molt espiritual i hi té una relació directa, ja que està relacionat amb la consciència.

Quan parlo de veu interior o “auditiu intern” em percussio corporal veu interiorrefereixo a allò que ens diem per dins, que ningú sent. És a dir, els diàlegs que tenim amb nosaltres mateixos. A vegades quan escoltem a algú i alhora pensem alguna cosa, quan decidim fer “això” o “allò”…

Constantment, tot el dia tenim tendència a fer anar el nostre “auditiu intern”, preguntar-nos coses, ocupar-nos en decisions, projeccions futures, records passats.

A vegades potser jutgem a l’altre o a un mateix. Mirem… i en pensem alguna cosa. Escoltem ( o jo en diria ‘hi sentim’ )…i en pensem alguna cosa. Tenim una sensació…i en pensem alguna cosa. Aquest pensar per dins és l’auditiu intern: la veu interior.

Sovint és una pèrdua total d’energia!

Ocupem-nos  escoltant a fora, respirant i mirant el present tal i com és. – sense filtres- . 

L’entrenament d’aquesta consciència crec que rau en posar-hi un xic més d’observació i intencionalitat.

 

Per mi, l’aprenentatge sigui en el camp que sigui; professional, personal, espiritual, lúdic….sempre té un component d’autoconeixement. Lògicament cada persona n’extreu la seva lectura, les seves relacions i connexions.

 

En la percussió corporal, és imprescindible fer-nos conscients de l’auditiu intern. Les persones tenim la sort de poder discernir entre els filtres que utilitzem.

És a dir, podem seleccionar on posem l’atenció. Puc estar mirant la tele, però no escoltar-la i sentir-la de fons.Puc estar parlant amb algú i pensar en una altra cosa. Puc estar escoltant música i no veure el que passa pel meu davant…o mirar el que tinc davant i no veure el que passa.

Quan es tracta d’interioritzar patrons rítmics i que el cos respongui a la coordinació, cal que siguem selectius en els filtres que utilitzem.

L’auditiu intern aquí hi té un paper fonamental. En la major part dels cassos cal “fer-lo callar”. Silenci interior….Bàsic. Silenci.

 

Un auditiu intern actiu crea interferència quan l’imput que estem rebent és d’auditiu extern. És a dir, quan ens cal estar totalment atents al que sona a fora, si alhora escoltem el que “sona a dins”, hi ha un soroll de fons constant, que interfereix. Tot i així l’auditiu intern pot ser de gran ajuda també!

Tot depèn de com l’utilitzo!

Si cada vegada que m’equivoco el meu auditiu intern em “renya” o s’enfada o es frustra, l’aprenentatge serà molt més lent.

En canvi si el meu auditiu intern té una predisposició positiva. Si l’acompanyo i li dono paraules motivadores; m’automotivo, em dono reforços positius, em dic paraules amables…  Llavors, l’aprenentatge és ràpid, divertit i eficaç!

 

En el mètode de percussió corporal que desenvolupo la consciència, el reconeixement i l’autoconeixement del nostre auditiu intern és un dels aspectes més rellevants.

Potser d’entrada és un llenguatge nou, però amb pràctica i l’observació i la intenció els resultats són fantàstics.

L’entrenament per ser conscients de la nostra veu interior és un camp aplicable infinites formes.

Gràcies per compartir i escoltar,

 Lu Arroyo Moreno
Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, màster en Nutrició i Salut, especialització en gestió i producció d’esdeveniments.

Escucha de cuerpo y percusión corporal

La conciencia corporal

Creo totalmente que debemos tener conocimiento del cuerpo, que es un canal básico de comunicación, expresión, relación con los demás, salud y autoconocimiento.

La escuela no nos enseña a escucharlo, entenderlo,  atenderlo y la desconexión para muchas personas es total. Mi relación con el cuerpo viene del mundo del deporte de competición, desde pequeña (donde se trabaja con conciencia 0). Ya más grande me sumerjo en el mundo de la musicoterápia, en el mundo de la danza y después empiezo a estudiar fisioterapia.

Hoy va de “cuerpo”. El meu cos

En el método que desarrollo de percusión corporal, la comprensión y el aprendizaje en la escucha del propio cuerpo forma parte de la estructura básica de todas las clases y formaciones.

Es importante tener conocimiento mínimo de nuestro sistema esquelético y muscular para identificar cómo utilizamos nuestro cuerpo.

Las personas llevamos nuestro cuerpo encima desde que nacemos hasta el final de la vida. Durante una buena parte del tiempo, parece que no tenemos conciencia de él a menos que nos duela algo. Y es que la mente … suele ocuparse de otras cosas!

La conexión cabeza-cuerpo.

A menudo se ven los cuerpos desconectados de las cabezas haciendo las cosas del día a día.

De este modo, no acabamos de utilizar el cuerpo de manera económica y las tensiones nos cogen, por sorpresa. Tanto los niños como los adultos podemos despertarnos por la mañana descansados ​​y relajados y llegar a la noche tensos sin tener una verdadera conciencia de cuándo y cómo, a lo largo del día, hemos ido modificando el estado corporal y acumulando tensiones. Y las personas que utilizan el cuerpo como herramienta básica de trabajo, si no ponemos suficiente atención … extra carga!.

..Lo más interesante es que se puede evitar!

Sin embargo, las tensiones también se pueden acumular mientras hacemos actividades agradables.

Te invito a hacer una prueba en nosotros mismos. Mientras estás delante del ordenador, lo puedes experimentar haciendo una prueba sencilla. Sin quitar los ojos de la pantalla, tócate los músculos del hombro, de la nuca y de la espalda. Despierta los. Respira un momento. Observa cómo estás sentado, el apoyo de los pies en el suelo o si estás haciendo fuerza en las piernas o en las ingles. Lo más probable será que estén tensos. Relájalos, re-colócate y vuelve a tocarlos en unos minutos. Esta tensión no la necesitamos para trabajar delante del ordenador.

Por tanto eduquémonos y entrenemos la conciencia. Aprendamos a escuchar nuestro cuerpo!

Los brazos pueden apoyarse sobre la mesa, con todo el peso que tienen, puedes respirar de manera consciente todo el tiempo y el cuerpo puede trabajar desde un estado de relajación interna que nos permita seguir las tareas y optimizar nuestro rendimiento.

El mismo ejercicio podemos hacerlo haciendo cualquier trabajo doméstico, cocinando, haciendo ejercicio físico o incluso hablando con alguien.

El autoconocimiento a través del cuerpo en la educación formal, aún es desconocido y poco usual. No nos lo han enseñado a educación física, ni en la escuela, ni en muchas formaciones que trabajan el cuerpo.

Estamos en el siglo XXI y poco a poco los currículos y la enseñanza parece que tiene ganas de abrirse. Eduquémonos en la escucha y en trabajar desde un lugar distendido!

La percusión corporal es una herramienta fantástica desde donde trabajar el cuerpo y la conciencia a través de la música y la danza para establecer conexiones cabeza-cuerpo. Es fascinante.

Es importante tener una imagen visual, gráfica de lo que somos y cómo funcionamos. Cuando podemos hacer una representación visual de nuestro propio cuerpo utilizando el imaginario, la relación que podemos establecer  con el cuerpo es más directa.

El equilibrio del cuerpo

El esqueleto. Huesos y músculos

Nuestro sistema esquelético está formado por 206 huesos aproximadamente. Todos unidos entre sí, excepto el hueso de la nuez  (el hioides). El hecho de saber que todos están unidos por articulaciones es básico para entender nuestro cuerpo como un todo. Todos los huesos están conectados a 650 músculos y éstos a los nervios, a las fascias y las vísceras.

Tanto los huesos como los músculos tienen básicamente tres funciones:

– Nos aguantan y nos permiten mover
– Nos permiten mantener una postura: la postura no sólo nos indica cómo está el sistema músculo-esquelético sino que también nos refleja como somos, cómo vivimos y cómo pensamos.
– Contienen y protegen las vísceras y los órganos, y la médula ósea.
Si entendemos el cuerpo como una arquitectura en equilibrio y la conexión entre todas las articulaciones y tenemos interés por conocer nuestro propio cuerpo seremos capaces de utilizarlo de una manera eficiente y detectar los pequeños desequilibrios que se generan en el día a día.

El esqueleto.

El equilibrio del cuerpo está conectado con la alineación músculo-esquelética con qesqueletue lo utilizamos. La posición de un tobillo, el arco plantar, los dedos de los pies, nos repercute en toda la postura.

Cuando estamos en desequilibrio o desalineados, el resto de los elementos de nuestra estructura busca el nuevo equilibrio para adaptar la huella y mantener la verticalidad de la bipedestación. O sea, para ir sobre las dos piernas, desajustando todo el esqueleto, con las cadenas musculares y fasciales.

El resultado es la pérdida de eficacia de la postura, nos cuesta más trabajar estando de pie, y aparecen sobre todo lumbalgias y cervicalgias, que se pueden manifestar con dolores de cabeza y de espalda.

Por lo tanto miremons los pies. Tomemos conciencia de ellos!

peus

 

La anestesia.

A menudo trabajo con cuerpos que están anestesiados. Cuando hablo de “anestesia” me refiero a aquellas partes del cuerpo que no somos conscientes que tienen tensiones, porque están dormidas por exceso de tensión.

En las formaciones a menudo hay descubrimientos. Personas que se sorprenden, que reconocen el peso de un brazo a los 35 años (y lo han llevado encima siempre! jeje). El estudio y el conocimiento del cuerpo necesita escucha, intención, percepción, observación e imaginario.

Escucha – observación y Intención

Al igual que cuando escuchamos música o las personas que nos hablan, también podemos escuchar el cuerpo. Hay dos herramientas que personalmente creo que son claves para aprender a transformar los hábitos en movimientos conscientes:

La observación y la intencionalidad

Cuando hablo de observación me refiero a parar nuestra actividad mental y dirigir la atención a observar las acciones físicas que estamos haciendo. Es decir; ¿Qué parte de mi pie está tocando el suelo mientras camino? ¿Qué tensión muscular tengo? ¿Cuál es la posición de mi cabeza y de la columna vertebral …? ¿Tengo una respiración, rápida…? corta…? profunda …? ..¿Respiro cuando hablo? ¿Hago más fuerza de la necesaria?

La respiración es la fuerza vital que conecta la mente con el cuerpo y todas las cadenas muculares pasan por el diafragma. Hacer un trabajo de observación de la respiración es un todo.

Cuando tenemos la intención de poner más atención a la manera usar y habitar nuestro cuerpo, poco a poco se va desarrollando una conciencia y de aquí el hábito de observar un poco más. Como un entrenamiento que acaba formando parte del día a día.

Posición corporal y sentimientos

Según la fisioterapia y la neurología, en el cerebro hay una zona donde se percibe el esquema corporal y la situación espacial que interactúa con las emociones y pensamientos.

Generalizando arquitecturas; “las personas con pensamiento depresivo, suelen tener una retracción de hombros y columna dorsal, las personas agresivas suelen mantener una postura anteriorizada con el cuello hacia atrás, y las que están afligidas encorvan y bajan la cabeza.” (ref.)

Las alteraciones de los músculos también se asocian a determinados pensamientos o emociones. Cuando se afecta la musculatura cervical, por ejemplo, es probable que haya un problema en la esfera intelectual o temperamental. Quizás personas que pasan muchas horas leyendo, delante del ordenador, que soportan mucha “tensión”; a menudo ante exigencias etc.

El dolor en la zona de los hombros y la parte superior de la columna suele asociarse, con una sobrecarga, un exceso de responsabilidad. Los estudios que se han hecho también asocian las tensiones o alteraciones en los brazos y en las manos con la falta de libertad y / o la imposibilidad de compartir. Las de la zona de las vértebras dorsales se relacionan con las emociones y una sensación de malestar en el centro frénico (el diafragma), de modo que cuando una persona recibe una mala noticia, normalmente frena la respiración y siente malestar en los pulmones y el corazón y, incluso, es habitual que se ponga la mano en el pecho. Los síntomas en la región lumbar se asocian con la “incapacidad” para seguir adelante y la sexualidad.

Estas clasificaciones, es cierto que son generalizaciones y no  defiendo su verdad absoluta, pero tienen una relación fisiológica. Hay que decir que cada persona hace más o menos evidentes las somatizaciones.

Os adjunto un recuadro donde podemos ver la relación del sistema nervioso simpático y la conexión con las vísceras y los órganos.

postures i sentiments

 

 

Posturas y sentimientos

Normalmente la energía de lo que sentimos la guardamos en los diferentes órganos o quedan almacenadas en los hombros y en la espalda, acumulándose en forma de tensión y músculos agarrotados.

Normalmente, acumulamos las tensiones en diferentes zonas del cuerpo especialmente en el hígado, estómago, riñones, hombros y espalda. Esta tensión deforma los órganos y el propio cuerpo, afectando de esta manera a la columna.

La reacción física a las emociones se clasifica de forma general de la siguiente manera:

Si la emoción es la rabia, los órganos afectados serán el hígado y la vesícula biliar y el dolor de espalda estará localizado en la zona media de la espalda.

Si la emoción es la tristeza y la aflicción, los órganos afectados serán los pulmones y el intestino grueso y los dolores de espalda serán más fuertes debajo de los hombros. Si la emoción es el miedo y la melancolía, los órganos afectados serán los riñones y hará daño la parte baja de la espalda. Si hay debilidad de carácter y excesiva compasión, el bazo será el órgano afectado y quizás podremos ver en el lado derecho en la parte media de la espalda una inflamación o será la zona que hará daño. Si hay un exceso de emociones o histeria afectará al corazón y hará daño el centro de la espalda, en la zona del corazón.

Según estas relaciones, dependiendo de cómo está la columna podremos decir también bastante de la forma de ser de una persona. El origen del dolor de espalda suele ser multifactorial está claro, pero eso no quiere decir que no pueda haber una emoción que haya sido la causa principal del problema o que haya contribuido a agravarlo.

La emoción, la música y el movimiento.

Emoción se podría definir como una energía en movimiento. Y si aceptamos que es energía, se puede definir el dolor de espalda o cualquier tensión como un bloqueo por un exceso de energía/de emoción (..como la rabia, el resentimiento, el miedo, etc.)

Sé que no digo nada nuevo, quizá para algunos sí, pero encuentro interesante compartirlo.

Con la percusión corporal  como herramienta, la tarea de abrir el cuerpo y que pase por lugares nuevos, que se exprese, que se abra, que desbloquee … es simplemente apasionante!

Gracias por compartir.

Que el ritmo no pare y salud!

Muy buen verano!

Lu Arroyo Moreno

Educadora Social, Musicoterapeuta, Master Trainer en Programación Neuro Lingüística. Master en Nutrición y Salud.

Ref.

– “LA EVIDENCIA DEL CUERPO” A. MUNNÉ. ED. Paidós.

– “AUTOCOCIENCIA POR EL MOVIMIENTO” M. FELDENKRAIS. ED. Paidós.

– “ANATOMÍA PARA EL MOVIMIENTO” TOMO I-II Blandine Calais-GERMAIN. ED. LOS LIBROS DE LA LIEBRE DE MARZO.

– “LA TÉCNICA ALEXANDER” R. BRENNAN. ED. Kairos.

– “DESPLEGÀNDOSE” E. Hengstenberg. ED. LOS LIBROS DE LA LIEBRE DE MARZO.

– “APRENDE A RESPIRAR” H. LODE. ED. INTEGRAL.

– “PLENITUD CORPORAL CON EL Rolfing” P. Schwind. ED INTEGRAL

– “LA VIDA DEL CUERPO” A. Balaskas. ED. Paidós.