L’ Atenció!…i la percussió corporal

L’Atenció té un paper bàsic en el nostre dia; a travessant al carrer, percebent l’entorn, comunicant-nos amb els altres, prenent decisions….A dia d’avui encara no hi ha una definició clara del que és l’Atenció. Hi ha autors que la defineixen com un procés, i la classifiquen amb diferents fases d’atenció. ( Ardila , 1979; Celada , 1989 ; Cerdà , 1982 ; Luria . 1986; Taylor, 1991 )* (us adjunto la descripció de les fases per si us interessa al final del text)

L’atenció té moltíssimes capes. Totes podem distingir maneres diferents d’utilitzar l’atenció, però el que trobo més interessant és el paper que té la motivació, la música i el moviment en la manera de treballar i entrenar l’atenció.

Objectius concrets

Crec que hi ha fases de l’atenció que es podem arribar a entrenar; sobretot la que té a veure amb el “sostenir” o mantenir la concentració i el fet que tinguem objectius d’aprenentatge o emocionals que ens motivin i ens generin estats.

Trobo molt interessant el que diu Rubenstein (1982) quan diu que “l’atenció modifica l’estructura dels processos psicològics.” Ell ho relaciona directament amb les activitats que desenvolupem i que estan enfocades a uns objectius concrets.

En el mètode que estic desenvolupant treballo exactament a partir d’aquí; d’activitats per treballar objectius concrets.

Treballar en base al ritme automàticament genera “atenció”.  Identificar un patró i saber-lo reproduir necessita atenció. Aprendre a connectar-nos amb el cos, també . Expressar el “feeling,” també requereix atenció; escolta. L’atenció activa està clar que ens ajuda a integrar aprenentatges que després  viurem d’una manera o d’una altra… Segons la qualitat de l’experiència d’aprenentatge?

Rubenstein, es basa en que “d’acord al contingut de les activitats plantejades es guia el desenvolupament d’uns processos psíquics i diu que l’atenció és una faceta dels processos psicològics” 

Entenc les classes així, amb un mètode i un objectiu clar a treballar; sigui la integració del ritme, la concertació, la compressió física dels patrons, la relació entre les persones, la connexió amb el propi cos, ets.

Com?

Amb grans dosis de creativitat per fer-nos viatjar en l’aprenentatge, generar inquietud, repte, motivació, sentir recompenses, relacionar-nos amb els altres, riure i jugar, jugar…!

Amb la percussió corporal, és hi ha moltes capes a integrar.La percussió ens requereix estar presents al 100%. Aquí i ara…perquè si ens desconcentrem se’ns envà el tempo!  Per tant els nivells d’atenció que calen per estar durant dues o tres hores presents al cada segon són molt alts…Visca la creativitat!

Per preparar les classes dono voltes per treballar maneres d’entrenar l’entrenament de l’atenció “sostinguda”, jugar amb l’alternança d’atencions; les dinàmiques, els temps de treball, els objectius…. I crec que són molt importants i extrapolables a altres camps que requereixen que estiguem entrenades per utilitzar li gestionar l’atenció que necessitem a cada moment.

Per mi la clau de tot aprenentatge està en la motivació, el joc…les ganes de més; de tenir experiències que ens fan segregar adrenalina, endorfina…i plaer pel fet de jugar, de compartir.

Tenir la “necessitat” d’estar atent, quan fem allò que ens agrada és fantàstic, no?!. Entrenar l’atenció crec que pot ser una experiència meravellosa o un gran pal…. Els resultats no depenen dels educands crec que depenen de l’execució dels continguts… I les persones que ens dediquem a la pedagogia cal que hi donem un parell de voltes, ens en fem responsables i tinguem ganes de més. Som-hi!

Atenció, atenció!

De nou, gràcies per l’atenció…

Lu

Lu Arroyo  Moreno

Educadora Social, Musicoterapèuta, Master Trainer en Programació Neuro Lingüística.

Logo Cia. Ylalu-percussio-corporal

 

 

 

 

Com es divideix l’atenció segons Sholberg i Mateer (1987,1989)

1. L’Atenció Arousal: El tipus d’atenció més baix. L’activació general de l’organisme. La capacitat d’estar desperts i de mantenir-nos en alerta i tenir la sensació d’estar vius i la capacitat de seguir estímuls i ordres.

2. L’Atenció Focal: Simplement l’habilitat que tenim com a persones per posar l’atenció als estímuls visuals, auditius o cinestèsies (sensacions i tàctils), però no té a veure amb la capacitat de mantenir-la o donar resposta.

3. L’Atenció Sostinguda: la capacitat de mantenir l’atenció durant temps i donar una resposta. Aquesta és la més interessant en el treball de percussió corporal. Es diu que l’atenció sostinguda pot ser: de “vigilància”: quan cal detectar i estar concentrats per fer-ho. O pot ser “el control mental o memòria operativa”, quan desenvolupem activitats que impliquen mantenir i manipular informació.

4. L’Atenció selectiva; que és la capacitat que tenim de seleccionar informació i escollir el que més ens interessa. (Hi ha persones que es distraguem molt per estímuls interns i externs que diuen que és per alteracions en aquesta atenció, tot i que personalment ho entenc com a una capacitat a entrenar) L’Atenció alternant: La que ens permet anar canviant el focus d’atenció, decidint quina informació processem a cada moment. Quan diuen que hi ha “alteracions” és quan les persones no poden canviar de manera ràpida i fluïda el focus d’atenció i processar la informació.

5. L’atenció dividida; quan parem atenció a dures coses al mateix temps; posar atenció o fer selecció de més d’una cosa simultàniament

Consciència, respiració i tempo en la percussió corporal

El tempo té un efecte directe sobre el cos i la ment.

Els tempos lents ens generen calma, serenitat, ens provoquen sensacions relacionades amb la connexió amb emocions profundes; tristesa, tendresa, etc. Els tempos més ràpids ens activen, ens generen emocions d’excitació, d’alegria…respiracion-percusion-corporal

Igualment, quan treballem amb el ritme, segons siguin més ràpid o més lent tenim una reacció; ens accelerem, ens relaxem, etc. Ens provoca reaccions musculars augmentant o disminuint l’activitat del múscul i ens canvia el pols, la respiració…

El ritme té un efecte sobre la nostra fisiologia i fa que el nostre cos segregui adrenalina o d’altres hormones segons el que estem escoltant.

Des de la musicoteràpia relacionem totalment la música rítmica i el ritme del cos.

En les experiències que he tingut com a musicoterapeuta la base de tots els exercicis ha estat partint sempre de la identificació del ritme intern del pacient o de les persones amb què he treballat. Igualment en les classes de percussió corporal, sovint adapto molts exercicis insitu, segons el tempo grupal que es genera.

Les persones ens sentim properes a uns tempos o uns altres segons el nostre ritme intern. Ens sentim més còmodes quan parlen el mateix “llenguatge” que nosaltres. Hi ha tants tempos com persones i no té a veure amb el bateg del cor.

Si ens parem a observar a les persones que ens envolten és fàcil detectar unes velocitats concretes que caracteritzen a cada persona; la manera de caminar, de parlar, d’accionar, etc. Les persones que tenim un tempo ràpid, sovint ens sentim més còmodes quan es relacionen amb nosaltres amb la mateixa velocitat de parla o de moviment i passa al contrari en persones de tempo més lent.

A part del llenguatge,  la música és un canal de comunicació i la  capacitat de gaudir-ne és comú a totes les persones.

Com utilitzem aquesta eina en l’aprenentatge?

Des de la musicoteràpia i la P.N.L treballem la comunicació partint de la base del temps intern de cadascú segons l’objectiu. És a dir, si tinc un alumne de tempo ràpid, per començar proposaré exercicis amb músiques de tempo ràpid, per tal que se senti en la seva zona de confort i després a partir d’aquí podem modificar tempos per arribar a treballar els objectius que ens proposem: concentració, coordinació, ordre, memòria, expressió, interrelació, etc.

Tot això ho aplico en el mètode de les formacions de percussió corporal. El tempo i el tipus de música que utlitzem en els exercicis és molt important segons el que vulguem treballar.

La coordinació i consciència corporal

Personalment, no entenc el control de cos únicament com una habilitat per coordinar o independitzar extremitats superiors o inferiors.

La facilitat per coordinar i per integrar aprenentatges penso que passa per l’entrenament de la propiocepció i de la consciència de cos.

Per posar un exemple, un bon bateria o ballarí que en principi és capaç de separar i coordinar les parts del cos o fer executar patrons complexes,  no necessàriament té perquè treballar connectat amb un cos conscient.

Estudiar l’amplitud de moviment de les articulacions, identificar tensions, ser conscient de la respiració durant l’execució dels exercicis, aprendre a relaxar els òrgans, treballar des del pes de les articulacions, tenir un centre actiu, un cos present, etc.

El control de cos i la coordinació crec que està estretament relacionat en fer un treball en aquestes direccions, paral·lelament al treball d’integració de tempo i comprensió d’estructures rítmiques més complexes.

La respiració

Un cos que no respira, col·lapsa. Des de la fisioteràpia, hem après que totes les cadenes musculars passen pel diafragma i des de que ho vaig aprendre a anatomía, sempre relaciono qualsevol treball de cos, coordinació i propiocepció en relació amb la respiració.

Connectar-nos amb la respiració ens permet identificar com estem utilitzant el nostre cos, reajustar el ritme intern, l’atenció i “l’estar present”.

És fantàstic veure com es transformen els cossos dels alumnes i com es moldegen en qüestió de minuts. Quan treballem la percussió corporal, fent-nos conscient de com respirem i amb una bona guia, podem educar un cos perquè treballi des d’un lloc més relaxat, més disponible i més saludable.

Gràcies per compartir!

 

Lu Arroyo. Educadora social, musicoterapèuta, màster en nutrició i salut i trainer PNL

 

Logo Cia. Ylalu

El lenguaje, la música, el espacio y la percusión corporal

Des de hace cosa de un par de años empecé a incorporar el lenguaje, la fonética y la relación de símbolos como parte de la metodología en las formaciones de percusión corporal.

La humilde experiencia me ha llevado a observar que la introducción de la palabra acelera el proceso de aprendizaje de las estructuras rítmicas y de la coordinación.

Aprender por imitación o generando relaciones con el lenguaje tiene resultados muy distintos en muchos los alumnos.

De ahí que me he puesto a leer un poco sobre la relación entre la música y el lenguaje y a desarrollar actividades en las clases para unir puntos en común.

Y bien…

“lenguaje y música son dos capacidades que por el origen de su evolución vienen de la mano y se han estudiado las similitudes encontradas entre ambas (Mithen, 2005; Patel, 2003; Sloboda, 1989), con un punto de unión: la melodía y el ritmo del habla, que están directamente conectados con la entonación (Fonseca-Mora, Toscano-Fuentes y Wermke, 2011).”

Se han estudiado y descrito sus similitudes:

“Son capacidades universales y específicas del ser humano. Poseen tres modos de expresión: vocal, gestual y escrita. El medio natural de ambos es el auditivo vocal. La habilidad de crear un número ilimitado de secuencias nuevas usando elementos musicales o palabras.”

“Tanto el habla como el canto se desarrollan en los niños al mismo tiempo de manera espontánea.”

Estos aspectos son súper interesantes para jugarlos en la percusión corporal, respecto al desarrollo del aprendizaje.

Cuando éramos pequeños ya jugábamos a saltar a la comba o a hacer ritmos en parejas, integrando canciones, leguaje, coordinación y ritmo…Estábamos concentrados, respetando el tempo, estando presentes, coordinando brazos, espacio, bailando con el otro…

Partiendo de estas similitudes en las clases pues, estoy buscando maneras de crear conexiones entre secuencias de palabras , ritmos y su relación con la independencia de las distintas partes del cuerpo y el movimiento.

Además tanto la música como el lenguaje siguen un orden fijo en la estructura, unas reglas gramaticales, bien mediante palabras o notas musicales creando una melodía o frase.

De ahí, la memorización y comprensión rítmica resulta mucho más rápida cuando partimos de palabras y símbolos para después llevar el ritmo a la coordinación de las extremidades.

Pero en cuanto a las relaciones entre música y lenguaje no se habla de relación de símbolos visuales y tampoco se habla del espacio.

Con la percusión corporal también es necesario tener en cuenta EL ESPACIO.

Las relaciones visuales són importantes en la medida que estamos integrando movimiento y el control del tempo cuando percutimos… y no solo en el espacio de nuestro cuerpo (extremidades sup/inf) , sino a un recorrido en el espacio “coreográfico”, que requiere pues control de cuerpo y coordinación en la trayectoria.

Dándole un par de vueltas al asunto pues inventarse juegos que lleven implícita una estructura, un orden, unas reglas, una melodía nos lleva a un campo ya conocido e intuitivo para crear frases rítmicas y trabajar la coordinación.

Y no solo eso…suma capas! trabajar con un cuerpo abierto, consciente, relajado, para que pueda viajar en el espacio y seguir coordinando y siendo expresivo, rítmico, preciso…

Encontrar dinámicas para integrar tantos aspectos es una feinada, tu! jeje. Aquí la chicha no se acaba….Estic a tope, la percu corporal motiva mazo! Jeje

Gracias, un placer compartir!

 

Lu Arroyo Moreno – Educadora, Musicoterapèuta i Trainer PNL-

Logo Cia. Ylalu

Aprendizaje y percusión corporal y todo eso de las inteligencias múltiples

 

Personalmente me cuesta un poco ponerme “modo científico”, supongo que siendo persona de acción y después de estudiar y estudiar…siento que no es necesario justificar la transversalidad de la percusión corporal en las distintas áreas del aprendizaje.

De todos modos sí es cierto, que sólo cuando lo pasas por la piel te haces consciente de ello.

Al grano pues. Esto de la percusión corporal, que está tan de moda, por algo es.

Que áreas del cerebro estamos conectando con la percusión corporal?

Qué nos hace la música?
Cuando hacemos música en grupo y nos movemos se genera un sentimiento de pertenencia. Así, flas! Qué nos pasa cuando suena un temazo y lo compartimos…?

La música está considerada entre los elementos que causan más placer en la vida. Libera dopamina en el cerebro como también lo hacen la comida, el sexo y las drogas. Estímulos que dependen del sistema límbico, formado por estructuras del cerebro que gestionan respuestas fisiológicas ante estímulos emocionales.

Estudios de neuroimagen enseñan que tanto al escuchar como al hacer música se estimulan conexiones en una amplia zona de regiones cerebrales normalmente involucradas en la emoción, la recompensa, la cognición, la sensación y el movimiento. Des de la musicoterapia y la neurociencia se estudia como las nuevas terapias basadas en la música pueden favorecer nuevas conexiones neuronales…con fantásticos resultados en el trabajo de memoria (con afectados de alzheimer), de interrelacion, de integración etc…

Con la música y el ritmo des de un punto de vista del aprendizaje, tambien estamos ejercitando la memoria auditiva, aprendiendo estructuras “cuadradas” de 4 por 4, ¾…estructuras lógicas que se repiten y con las que repetimos un orden, asentamos estructuras, respetamos un orden, entendemos la matemática musical y asociamos los silencios  y las figuras musicales al orden temporal que lleva implícito seguir un ritmo…

Ahí estamos utilizando el hemisferio izquierdo, el de la razón, el que calcula, el lógico….

Y de repente la emoción que lleva implícita la música nos conecta con el otro hemisferio derecho, con el sentido musical, el creativo, la intuición, los símbolos…

A parte del poder de la música…que pasa con el movimiento?

Se sabe y esta demostrado que cuando nos movemos y lo pasamos bien, cuando realizamos ejercicio, bailamos… además de oxigenarnos segregamos endorfina, esa hormona con la que nos sentimos tan bien.

Personalmente y por formación creo que es indivisible e interesantísimo que la percusión corporal conlleve hacer un buen trabajo de danza, de control corporal, de investigación de las posibilidades de movimiento y apertura y expresión de cada cuerpo, eso que llaman inteligencia corporal o cinestésica.

¿Como planteo el trabajo  con el movimiento?

El control del espacio y la propio-cepción; es decir la percepción que tenemos de uno mismo y como entreno a mis propioceptores me ayuda a reconocer y controlar mi cuerpo. Registrar como respiro, como segmento mi cuerpo, como expreso, como me habito…

La escucha corporal, la mirada abierta etc. nos proporciona una inteligencia espacial complementaria a la vez con la lógico-matemática que estamos trabajando con las estructuras rítmicas y del lenguaje.

Un apasionante mundo, con el que trabajamos muchísimo! Porque cada persona aprende distinto y es apasionante reconocer los patrones de aprendizaje para dar distintos enfoques a lo que queremos transmitir! La Programación Neurlingüística aqui nos ha ayudado mucho, un día escribo o paso info sobre la PNL para quien le pueda interesar.

A veces termino sesiones y clases con la sensación de haber trabajado con el cuerpo y el cerebro por un viaje multicapas conmigo y con los demás, juegos y retos, retos…!

Un abrazo y gracias por compartir, que el ritmo no pare!

 

Lu Arroyo Moreno – Educadora, Musicoterapèuta i Trainer PNL-

Logo Cia. Ylalu

Arte y educación

Parece que poco a poco se va viendo la complementariedad y la necesidad del arte y la creatividad en la educación!

Con el tiempo hay más escuelas que me piden formación para profesores. Incluir la danza y la percusión corporal como herramienta en su día a día para trabajar la concentración, la escucha de grupo, la consciencia de cuerpo, el orden, el trabajo de espacio, la inteligencia emocional, aspectos de las matemáticas, de la lingüística… todo eso de las inteligencias múltiples, “inquantificables” en la educación formal, parece que cada vez está menos en la teoría y hay ganas de potenciar más de lo que nos enseña hasta hoy la escuela.

Cada uno de nosotros somos un pozo de experiencias que podemos utilizar enseñando y compartiendo.

Juguemos pues! Trabajar a través del juego es fantástico para comunicarnos des de un sitio predispuesto, espontáneo, fácil…

A partir de ahí, por mi parte, sigo investigando, formándome , pensando dinámicas , creando ejercicios que relacionen la danza y la integración del ritmo.

Facinante y inacabable mundo…uff.  Ahora, trabajando para el equipo de profes de la escuela La Marina de Elche… Gente implicada, abierta… consciente! Que ilusión y que apasionante mundo!

 

Arte y escuelaInteligencias multiples

Logo Cia. Ylalu