Consciència, respiració i tempo en la percussió corporal

El tempo té un efecte directe sobre el cos i la ment.

Els tempos lents ens generen calma, serenitat, ens provoquen sensacions relacionades amb la connexió amb emocions profundes; tristesa, tendresa, etc. Els tempos més ràpids ens activen, ens generen emocions d’excitació, d’alegria…respiracion-percusion-corporal

Igualment, quan treballem amb el ritme, segons siguin més ràpid o més lent tenim una reacció; ens accelerem, ens relaxem, etc. Ens provoca reaccions musculars augmentant o disminuint l’activitat del múscul i ens canvia el pols, la respiració…

El ritme té un efecte sobre la nostra fisiologia i fa que el nostre cos segregui adrenalina o d’altres hormones segons el que estem escoltant.

Des de la musicoteràpia relacionem totalment la música rítmica i el ritme del cos.

En les experiències que he tingut com a musicoterapeuta la base de tots els exercicis ha estat partint sempre de la identificació del ritme intern del pacient o de les persones amb què he treballat. Igualment en les classes de percussió corporal, sovint adapto molts exercicis insitu, segons el tempo grupal que es genera.

Les persones ens sentim properes a uns tempos o uns altres segons el nostre ritme intern. Ens sentim més còmodes quan parlen el mateix “llenguatge” que nosaltres. Hi ha tants tempos com persones i no té a veure amb el bateg del cor.

Si ens parem a observar a les persones que ens envolten és fàcil detectar unes velocitats concretes que caracteritzen a cada persona; la manera de caminar, de parlar, d’accionar, etc. Les persones que tenim un tempo ràpid, sovint ens sentim més còmodes quan es relacionen amb nosaltres amb la mateixa velocitat de parla o de moviment i passa al contrari en persones de tempo més lent.

A part del llenguatge,  la música és un canal de comunicació i la  capacitat de gaudir-ne és comú a totes les persones.

Com utilitzem aquesta eina en l’aprenentatge?

Des de la musicoteràpia i la P.N.L treballem la comunicació partint de la base del temps intern de cadascú segons l’objectiu. És a dir, si tinc un alumne de tempo ràpid, per començar proposaré exercicis amb músiques de tempo ràpid, per tal que se senti en la seva zona de confort i després a partir d’aquí podem modificar tempos per arribar a treballar els objectius que ens proposem: concentració, coordinació, ordre, memòria, expressió, interrelació, etc.

Tot això ho aplico en el mètode de les formacions de percussió corporal. El tempo i el tipus de música que utlitzem en els exercicis és molt important segons el que vulguem treballar.

La coordinació i consciència corporal

Personalment, no entenc el control de cos únicament com una habilitat per coordinar o independitzar extremitats superiors o inferiors.

La facilitat per coordinar i per integrar aprenentatges penso que passa per l’entrenament de la propiocepció i de la consciència de cos.

Per posar un exemple, un bon bateria o ballarí que en principi és capaç de separar i coordinar les parts del cos o fer executar patrons complexes,  no necessàriament té perquè treballar connectat amb un cos conscient.

Estudiar l’amplitud de moviment de les articulacions, identificar tensions, ser conscient de la respiració durant l’execució dels exercicis, aprendre a relaxar els òrgans, treballar des del pes de les articulacions, tenir un centre actiu, un cos present, etc.

El control de cos i la coordinació crec que està estretament relacionat en fer un treball en aquestes direccions, paral·lelament al treball d’integració de tempo i comprensió d’estructures rítmiques més complexes.

La respiració

Un cos que no respira, col·lapsa. Des de la fisioteràpia, hem après que totes les cadenes musculars passen pel diafragma i des de que ho vaig aprendre a anatomía, sempre relaciono qualsevol treball de cos, coordinació i propiocepció en relació amb la respiració.

Connectar-nos amb la respiració ens permet identificar com estem utilitzant el nostre cos, reajustar el ritme intern, l’atenció i “l’estar present”.

És fantàstic veure com es transformen els cossos dels alumnes i com es moldegen en qüestió de minuts. Quan treballem la percussió corporal, fent-nos conscient de com respirem i amb una bona guia, podem educar un cos perquè treballi des d’un lloc més relaxat, més disponible i més saludable.

Gràcies per compartir!

 

Lu Arroyo. Educadora social, musicoterapèuta, màster en nutrició i salut i trainer PNL

 

Logo Cia. Ylalu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


5 + = 11

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada