Curiositat, desperta’ns!!

Què et mou la curiositat? A tu…?

Que se’ns despertin les ganes de voler aprendre és el millor que ens pot passar com a alumnes i com a docents.

La llei del mínim esforç i reproduir estructures apreses és tant present que fa una mica de por, però s’explica.

einstein-lengua

“Es un milagro que la curiosidad sobreviva a la educación reglada”.                            Albert Einstein (1879-1955)

 

Des de l’escola (almenys els nascuts als 80) ens van ensenyar a repetir el que apreníem, a opinar i a equivocar-nos poc i ser tant poc creatius, que fins i tot a les classes de música, plàstica i treballs manuals ens deien què i com havíem de fer! jajaja

Què volem els professors d’avui?…i què volem els alumnes?  Que es mogui la curiositat per voler-ne més…no?!

¿Quin va ser el professor/a que més et va agradar? ¿Què en recordes d’ell/a?

La majoria no recordarem què vam aprendre exactament, però si recordem la seva manera de tractar-nos, de viure les coses i de transmetre-les. M’equivoco?!

Aquella manera de ser i viure les coses ens va fer agradar l’assignatura i interessar-nos-hi, oi?

Quan aprenem, siguem alumnes o professors, ens agrada trobar-nos amb gent apassionada amb el que fa. Òbviament no n’hi ha prou amb passió. També cal bagatge i tenir coneixement profund del tema. No s’hi val tot.

Si bé penso que igual que la repetició és una forma d’entrenament i perfeccionament necessari per integrar i millorar un aprenentatge, el que realment ens empeny a tenir ganes de més i ser tossudament constants és quan se’ns desperta la curiositat.

A la llarga, crec que no serveix de res l’estructura, la repetició, la disciplina i el potencial que tots tenim si no hi ha curiositat.

curiositat-percussio-corporal

 

La curiositat

La curiositat genera creativitat. La curiositat és el combustible que mou qualsevol aprenentatge!

Crec i treballo perquè a cada classe s’obri una porta per trobar relacions entre conceptes i que puguin ser nous recursos aplicables a contextos ja coneguts o a la propia vida.

 

Què et mou les ganes d’apropar-te a alguna cosa? Les ganes d’aprendre o fer què? T’ho has plantejat?

 

T’has equivocat!

Equivocar-nos està molt mal vist , fins I tot quan estem aprenent, (jaja) fa riure oi? Seria com si un nen petit que aprèn a caminar no pugues caure.

La pressió física, emocional i mental que per dinàmica molts ens posem per fer bé les coses a la primera és totalment contraproduent per APRENDRE i per sentir curiositat i MOTIVACIÓ!

 

Com aprens? T’ho has plantejat? Gaudeixes o et pressiones? I…en conseqüència… Com transmetem les coses?

 

Amb la percussió corporal treballo per generar constantment connexions entre cap i cos, mantenir la nostra curiositat activa, que se’ns generin preguntes, que tinguem recursos per crear, per reconèixer-nos i mirar una mica més enllà.

En el mètode i les sessions de percussió corporal el meu objectiu és crear experiències que ens afectin per dins i que ens facin voler més o no quedar-nos indiferents.

Crec en l’aprenentatge dinàmic. El treball des d’un cos relaxat, que gaudeix i ens genera oxitocina. El cap no integra, si el cos no sent i entén.

Us convido a deixar-nos viure l’aprenentatge d’allò que ens agrada. A facilitar-nos contextos on experimentar, on tenir sensacions i connectar amb la curiositat i les sensacions que ens aporta. Ens calen espais d’assaig-error on ens deixem viure l’error com a part de l’aprenentatge, sense prejudici i en grup. És fantàstic i motivador. Juguem?

 

 Lu Arroyo Moreno
Percussionita corporal, educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, máster en Nutrición y Salud, especialización en gestión y producción de eventos.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


+ 3 = 6

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada