Escolta de cos i percussió corporal

La consciència corporal 

Crec totalment que cal que tinguem coneixement del cos, que és un canal bàsic de comunicació, expressió, relació amb els demés, salut i autoconeixement.

Ni l’escola ens ensenya a escoltar-lo, entendre’l i atendre’l i la desconnexió per a moltes persones és total. La meva relació amb el cos ve del món de l’esport de competició, des de petita (on es treballa amb consciència 0) . Després de més gran, mEl meu cos’endinso en el món de la musicoteràpia, faig una immersió en el món de la dansa i estudio fisioteràpia.

Per tant, avui va de “cos”. Sóm-hi.

En el mètode que desenvolupo de percussió corporal,  la comprensió i  l’aprenentatge en l’escolta del propi cos forma part de l’estructura de totes les classes i formacions.

És important tenir coneixement mínim del nostre sistema esquelètic i muscular per tal d’identificar com utilitzem el nostre cos.

Les persones portem el nostre cos a sobre des de que naixem fins al final de la vida. Durant una bona part del temps, sembla que no en tenim consciència a menys que ens faci mal alguna cosa. I és que la ment…sol ocupar-se d’altres coses!

La connexió cap-cos.

Sovint es veuen els cossos desconnectats dels caps fent les coses del dia a dia..

Amb aquesta desconnexió no acabem de fer servir el cos de manera econòmica i les tensions ens agafen, per… sorpresa!. Tant els nens com els adults podem despertar-nos al matí descansats i relaxats i arribar a la nit tensos sense tenir una veritable consciència de quan i com, al llarg del dia, hem anat modificant l’estat corporal i acumulant tensions. I les persones que fan servir el cos com a èina bàsica de treball, si no hi posem prou atenció…extra carga! .

..El més interessant és que es pot evitar!

Tot i així, les tensions també es poden acumular mentre fem activitats agradables.

Et convido a fer una prova en nosaltres mateixos. Mentre estàs davant de l’ordinador, ho pots experimentar fent una prova senzilla. Sense treure els ulls de la pantalla toca’t els músculs de l’espatlla, del clatell i de l’esquena. Despertal’s. Respira un moment. Observa com estàs assegut, el suport dels peus a terra…o si estàs fent força a les cames o a les ingles. El més probable serà que estiguin tensos. Relaxa’ls, col.loca’t d’una manera eficient i torna a tocar-los d’aquí uns minuts. Aquesta tensió no ens cal per treballar davant de l’ordinador.

Per tant eduquem-nos i entrenem la consciència i aprenguem a escoltar el nostre cos!

Els braços poden recolzar-se sobre la taula, amb tot el pes que tenen, pots respirar de manera conscient tota l’estona i el cos pot treballar des d’un estat de relaxació interna que ens permeti continuar treballant i optimitzar el nostre rendiment.

El mateix exercici podem fer-lo fent qualsevol feina domèstica, cuinant, fent exercici físic o fins i tot parlant amb algú.

L’autoconeixement a través del cos en l’educació formal, encara és desconegut i poc usual. No ens ho han ensenyat a educació física, ni a l’escola, ni en moltes formacions que treballen el cos.

Estem al segle XXI i poc a poc els currículums i l’ensenyament sembla que té ganes d’obrir-se.  Eduquem-nos en l’escolta i en treballar des d’un lloc distès!

La percussió corporal  és una eina  fantàstica des d’on treballar el cos i la consciència a través de la música i la dansa per establir connexions cap-cos.  És fascinant.

És important tenir una imatge visual, gràfica del que sóm i com funcionem. Quan podem fer una representació visual del nostre propi cos  utilitzant l’imaginari, la relació que podem establir cap-cos és més directa.

L’Equilibri del cos

L’esquelet. Òssos i músculs

El nostre sistema esquelètic esta format per 206 òssos aproximadament. Tots units entre sí, exepte l’òs de la nou del coll (l’hioides) . El fet de saber que tots estan units per articulacions és bàsic per entendre el nostre cos com a un. Tots els ossos connectats a 650 músculs i aquests als nervis, a les fàscies i les vísceres.

Tant els òssos com els músculs tenen bàsicament tres funcions:

  1. Ens aguanten i ens permeten moure
  2. Mantenir una postura: la postura no només ens indica com està el sistema muscul-esquelètic sinó que també ens reflexa com sóm, com vivim i com pensem.
  3. Contenir i protegir les visceres i els òrgans, i la mèdula òssia .

Si entenem el cos com una arquitectura en equilibri i la connexió entre totes les articulacions i tenim interés per conèixer el nostre pròpi cos serem capaços d’utilitzar-lo d’una manera eficient i detectar els petits desequilibris que se’n generen al dia a dia.

esqueletL’equilibri del cos està conectat amb l’aliniació musculo-esquelètica amb que l’utilitzem. La posició d’un turmell, l’arc plantar, els dits dels peus, ens repercuteix en tota la postura.

Quan estem en desequilibri o desaliniats, la resta dels elements de la nostra estructura busca el nou equilibri per adaptar la petjada i mantenir la verticalitat de la bipedestació. O sigui, per anar sobre les dues cames, desajustant tot l’esquelet, amb el les cadenes musculars i fascials.

El resultat és la pèrdua d’eficàcia de la postura, ens costa més treballar estant drets, i apareixen sobretot lumbàlgies i cervicàlgies, que es poden manifestar amb mals de cap i d’esquena.

Per tant mirem-nos els peus. Prenem-ne consciència!

peus

L’anestèsia.

Sovint treballo amb cossos que estan anestesiats. Quan parlo d'”anestèsia” em referèixo a aquelles parts del cos que no sóm conscients que tenen tensions, perquè estan adormides per excés de tensió.

A les formacions sovint hi ha descobriments. Persones que es sorprenen, que reconeixen el pes d’un braç als 35 anys (i l’han dut a sobre sempre! jeje). L’estudi i el coneixement del cos  necessita escolta, intenció, percepció, observació i imaginari.

Escolta – observació i Intenció

Igual que quan escoltem música o a les persones que ens parlen, també podem escoltar el cos. Hi ha dues eines que personalment crec que són claus per aprendre a transformar els hàbits en moviments conscients:

La observació i la intencionalitat

Quan parlo d‘observació em refereixo a parar la nostra activitat mental i dirigir l’atenció a observar les accions físiques que estem fent. És a dir; ¿Quina part del meu peu està tocant a terra mentre camino? ¿ Quina tensió muscular tinc? ¿ Quina és la posició del meu cap i de la columna vertebral…? ¿Tinc una respiració, ràpida, tallada, profunda…? ..¿Respiro quan parlo? ¿Faig més força de la necessària?

La respiració és la força vital que conecta la ment amb el cos i totes les cadenes muculars passen pel diafragma. I fer un treball d’observació de la respiració és un tot.

Quan tenim la intenció de posar més atenció a la manera fer servir i habitar el nostre cos, mica a mica es va desenvolupant una consciència i d’aqui  l’hàbit d’observar-nos una mica més. Com un entrenament que acaba formant  part del dia a dia.

Posició corporal i sentiments

Segons la fisioteràpia i la neurologia, al cervell hi ha una zona on es percep l’esquema corporal i la situació espacial que interactua amb les emocions i pensaments.

Generalitzant arquitectures; les persones amb pensament depressiu, solen tenir una retracció d’espatlles i columna dorsal, les persones agressives solen mantenir una postura anteriorizada amb el coll cap enrere, i les que estan afligides s’encorben i baixen el cap.

Les alteracions dels músculs també s’associen a determinats pensaments o emocions. Quan s’afecta la musculatura cervical, per exemple, és probable que hi hagi un problema en l’esfera intel·lectual o temperamental. Potser persones que passen moltes hores llegint, davant l’ordinador, que suporten molta “tensió”; sovint davant exigències.

El dolor a la zona de les espatlles i la part superior de la columna sol associar-se, amb una sobrecàrrega, un excés de responsabilitat. Els estudis que se n’han fet també associen les tensions o alteracions als braços i a les mans amb la falta de llibertat i/o la impossibilitat de compartir. Les de la zona de les vertebres dorsals es relacionen amb les emocions i una sensació de malestar en el centre frènic (al diafragma), de manera que quan una persona rep una mala notícia, normalment frena la respiració i sent malestar en els pulmons i el cor i, fins i tot, és habitual que es posi la mà al pit. Els símptomes a la regió lumbar s’associen als problemes econòmics, la incapacitat per seguir endavant i la sexualitat.

Aquestes classificacions, és cert que són generalitzacions i no en defenso la veritat absoluta, però tenen una relació fisiològica. Cal dir que cada persona fa més o menys evidents les somatitzacions.

Us adjunto un requadre on podem veure la relació del sistema nerviós simpàtic i la conexió amb les visceres i els òrgans.

postures i sentiments

Normalment l‘energia del que sentim la guardem en els diferents òrgans o queden emmagatzemades a les espatlles i a l’esquena, acumulant-se en forma de tensió i músculs engarrotats. Normalment, acumulem les tensions en diferents zones del cos especialment en el fetge, estómac, ronyons, espatlles i esquena. Aquesta tensió deforma els òrgans i el propi cos, afectant d’aquesta manera a la columna.

La reacció física a les emocions es classifica de manera general de la següent manera:

Si l’emoció és la ràbia, els òrgans afectats seran el fetge i la vesícula biliar i el mal d’esquena estarà localitzat a la zona mitjana de l’esquena.

Si l’emoció és la tristesa i l’aflicció, els òrgans afectats seran els pulmons i l’intestí gros i els dolors d’esquena seran més forts sota de les espatlles. Si l’emoció és la por i la malenconia, els òrgans afectats seran els ronyons i farà mal la part baixa de l’esquena. Si hi ha debilitat de caràcter i excessiva compassió, la melsa serà l’òrgan afectat i potser podrem veure al costat dret en la part mitjana de l’esquena una inflamació o serà la zona que farà mal. Si hi ha un excés de emocions o histèria afectarà al cor i farà mal el centre de l’esquena, a la zona del cor.

Segons aquestes relacions, depenent de com és la columna podrem dir també bastant de la manera de ser d’una persona. L’origen del mal d’esquena sol ser multifactorial està clar, però això no vol dir que no hi pugui haver una emoció que hagi estat la causa principal del problema o que hagi contribuït a agreujar-lo.

L’emoció, la música i el moviment.

Emoció es podria definir com una energia en moviment. I si acceptem que és energia, es pot definir el mal d’esquena o qualsevol tensió com un bloqueig per un excés d’energia/d’emoció (..com la ràbia, el ressentiment, la por, etc. )

Sé que no dic res de nou, potser per alguns si, però trobo interessant compartir-ho.

Amb la música i la dansa la tasca d’obrir el cos i que passi per llocs nous, que s’expressi, que s’obri, que desbloquegi….és apassionant!

Gràcies per compartir.

Que el ritme no pari i salut!

Molt bon estiu!

Lu Arroyo Moreno

Educadora Social, Musicoterapeuta, Master Trainer en Programación Neuro Lingüística. Màster en Nutrició i Salut.

Ref.

– “La evidencia del cuerpo” A. Munné. Ed. Paidós.
– “Autocociencia por el movimiento” M. Feldenkrais . Ed. Paidós.
– “Anatomia para el movimiento” tomo I-II Blandine Calais-Germain. Ed. Los libros de la liebre de Marzo.
– “La técnica Alexander” R. Brennan. Ed. Kairós.
– “Desplegàndose” E. Hengstenberg. Ed. Los libros de la liebre de Marzo.
– “Aprende a respirar” H. Lodes. Ed. Integral.
– “Plenitud corporal con el Rolfing” P. Schwind. Ed Integral
– “ La vida del cuerpo “ A. Balaskas. Ed. Paidós.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


3 + 8 =

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>