La veu interior i l’aprenentatge…| Percussió Corporal

La veu interior.

 

D’entrada pot semblar un concepte molt espiritual i hi té una relació directa, ja que està relacionat amb la consciència.

Quan parlo de veu interior o “auditiu intern” em percussio corporal veu interiorrefereixo a allò que ens diem per dins, que ningú sent. És a dir, els diàlegs que tenim amb nosaltres mateixos. A vegades quan escoltem a algú i alhora pensem alguna cosa, quan decidim fer “això” o “allò”…

Constantment, tot el dia tenim tendència a fer anar el nostre “auditiu intern”, preguntar-nos coses, ocupar-nos en decisions, projeccions futures, records passats.

A vegades potser jutgem a l’altre o a un mateix. Mirem… i en pensem alguna cosa. Escoltem ( o jo en diria ‘hi sentim’ )…i en pensem alguna cosa. Tenim una sensació…i en pensem alguna cosa. Aquest pensar per dins és l’auditiu intern: la veu interior.

Sovint és una pèrdua total d’energia!

Ocupem-nos  escoltant a fora, respirant i mirant el present tal i com és. – sense filtres- . 

L’entrenament d’aquesta consciència crec que rau en posar-hi un xic més d’observació i intencionalitat.

 

Per mi, l’aprenentatge sigui en el camp que sigui; professional, personal, espiritual, lúdic….sempre té un component d’autoconeixement. Lògicament cada persona n’extreu la seva lectura, les seves relacions i connexions.

 

En la percussió corporal, és imprescindible fer-nos conscients de l’auditiu intern. Les persones tenim la sort de poder discernir entre els filtres que utilitzem.

És a dir, podem seleccionar on posem l’atenció. Puc estar mirant la tele, però no escoltar-la i sentir-la de fons.Puc estar parlant amb algú i pensar en una altra cosa. Puc estar escoltant música i no veure el que passa pel meu davant…o mirar el que tinc davant i no veure el que passa.

Quan es tracta d’interioritzar patrons rítmics i que el cos respongui a la coordinació, cal que siguem selectius en els filtres que utilitzem.

L’auditiu intern aquí hi té un paper fonamental. En la major part dels cassos cal “fer-lo callar”. Silenci interior….Bàsic. Silenci.

 

Un auditiu intern actiu crea interferència quan l’imput que estem rebent és d’auditiu extern. És a dir, quan ens cal estar totalment atents al que sona a fora, si alhora escoltem el que “sona a dins”, hi ha un soroll de fons constant, que interfereix. Tot i així l’auditiu intern pot ser de gran ajuda també!

Tot depèn de com l’utilitzo!

Si cada vegada que m’equivoco el meu auditiu intern em “renya” o s’enfada o es frustra, l’aprenentatge serà molt més lent.

En canvi si el meu auditiu intern té una predisposició positiva. Si l’acompanyo i li dono paraules motivadores; m’automotivo, em dono reforços positius, em dic paraules amables…  Llavors, l’aprenentatge és ràpid, divertit i eficaç!

 

En el mètode de percussió corporal que desenvolupo la consciència, el reconeixement i l’autoconeixement del nostre auditiu intern és un dels aspectes més rellevants.

Potser d’entrada és un llenguatge nou, però amb pràctica i l’observació i la intenció els resultats són fantàstics.

L’entrenament per ser conscients de la nostra veu interior és un camp aplicable infinites formes.

Gràcies per compartir i escoltar,

 Lu Arroyo Moreno
Educadora Social, musicoterapeuta, Trainer PNL, màster en Nutrició i Salut, especialització en gestió i producció d’esdeveniments.

1 Thought.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


3 + = 6

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>