Resiliència emocions i percussió corporal. Part II

Resiliència?

La capacitat de donar una mirada positiva a les situacions incòmodes o difícils. La capacitat de donar un enfoc creatiu, de trobar un nou camí que em motivi i m’ajudi a comprendre i viure-ho amb valentia, passant a l’acció amb perseverança i donant un sentit positiu a l’experiència.

Com fem per donar resposta a situacions difícils amb coratge i creativitat d’una manera positiva?

Com a pedagogs o com a guies dels nostres fills, m’adono que quan treballem a través de les emocions per treballar els continguts estem educant també en la resiliència.

Educar i educar-nos per ser més resilients pot ser una èina importantíssima en les nostres vides per afrontar qualsevol situació.

 

No és nou el concepte. Quan aprenen alguna cosa que ens emociona, ens queda gravat a l’experiència per sempre més. Sigui quina sigui la matèria. Sigui quina sigui la circumstància que vivim. Si l’experiència és bona i l’emoció agradable generarem nous recursos aplicables a moltes altres àrees personals o professionals. Si l’experiència i l’emoció és negativa hi ha qui no es permet viure una situació similar….Ressona? Una dificultat mal enfocada en l’àmbit personal, professional, a l’escola, amb els pares, amb la parella… pot fer que creiem coses com “sóc mal estudiant, no cal que estudiï”, “em tanco a estimar a una altra persona…”, “jo no puc fer una altra cosa que el que estic fent ara..:”

 

A vegades és qüestió de consciència perquè crec que moltes persones ens agafem a creences errònies perquè en determinat moment no vam tenir prou recursos per ser resilients i canviar la perspectiva de la situació i vam tenir una experiència negativa o dolorosa.

La dificultat psicomotriu que implica la percussió corporal l’encamino per prendre consciència de “com” em situo corporal i cognitivament  davant una dificultat, com n’aprenc i com visc la perseverança i la motivació com a part del procés.

M’agrada jugar la incomoditat des del joc, per prendre consciència i anar a buscar el recurs que necessitem per integrar el concepte.

Juguem?

Et proposo un joc, un repte,  que implica concentració, memòria, psicomotricitat, sentit del ritme….i estructura.

 

Observa’t

  1. Amb quina actitud corporal començo?
    1. Estic en actitud “d’alerta” de “què passarà?” amb certa tensió muscular? Respiro superficialment?
    2. Mantinc una actitud corporal relaxada davant el “repte”? Respiro tranquil/a i em predisposo a gaudir des d’un cos “tou” i distès?
  2. Quan em trobo amb una dificultat i no em surt a la primera….
    1. M’enfado?No accepto que no em surti a la primera? Em tenso? Em col·lapso, m’aturo? Em queixo?
    2. Em dic “Sóm-hi…Un altre cop!” M’encoratjo? Entenc i accepto que les coses no surten a la primera? Busco solucions i faig el que em toca fer?
    3. Tinc la mateixa actitut davant l’aprenentatge quan estic  sol/a o  quan  estic en grup?
  3. Vull aprender-ho tot de cop? o m’estructuro i em plantejo un camí… una manera d’aprendre el pas a pas?

 

 

Ens animo a seguir observant-nos.

Ens animo a transmutar la mirada,  a trobar les possibles solucions,

Ens animo a ser més conscients de quines ulleres ens posem davant les situacions que ens impliquen certa dificultat.

Ens animo a jugar a ser més resilients per, en definitiva, afrontar el present amb una actitud positiva, que és fantàstic!

 

Lu Arroyo

Educadora, musicoterapeuta, artista de Mayumana o el Cirque du Soleil. Màster en Nutrició i salut i gestió i producció d’esdeveniments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


+ 5 = 12

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada